Cerca de notícies

Enquesta

Adéu al millor divulgador de l'òpera

7/9/2007 |

 

El món artístic lloa el tenor italià Luciano Pavarotti, mort ahir als 71 anys, que va apropar la lírica al gran públic.

Luciano Pavarotti va morir ahir als 71 anys víctima d'un càncer de pàncrees. Aclamat arreu del món per la seva prodigiosa veu i el seu caràcter afable, el tenor italià ha estat una figura clau en la popularització de l'òpera. Ja l'any 1977 va aconseguir la major audiència de la història de les òperes televisades en un concert a Nova York. Amb la iniciativa d'Els Tres Tenors (junt amb Josep Carreras i Plácido Domingo) va trencar els cercles restringits del bel canto per apropar la lírica al gran públic i en escenaris nous. També va col·laborar amb cantants com Bono (U2), Bryan Adams o Sting. L'any passat, la malaltia va obligar Pavarotti a cancel·lar la gira de comiat dels escenaris. El funeral tindrà lloc demà a les tres de la tarda a la catedral de Mòdena, la seva ciutat natal.

«Se'l coneix pel do de pit, però el seu cor era més gran que la seva veu.» La soprano catalana Montserrat Caballé expressava així la seva admiració per Luciano Pavarotti. Les manifestacions de condol es van multiplicar ahir en cercles artístics de tot el món, amb la consideració unànime que ha desaparegut un dels millors cantants de la història de l'òpera. «Era com un pare o un germà gran», va manifestar ahir Caballé.

El tenor italià va morir a les cinc de la matinada a la seva casa de Mòdena, després d'un any de lluita contra el càncer. El seu estat havia empitjorat les darreres setmanes, tot i que els seus íntims han assenyalat l'enteresa i serenitat d'un home a qui tothom ha lloat com una gran persona, simpàtic, extravertit i generós. Entusiasta amb l'art en què va excel·lir, els darrers mesos encara va fer classes de cant a alumnes que rebia al seu domicili.

Va néixer el 12 d'octubre de 1935 a Mòdena, al nord d'Itàlia. Va començar a cantar de molt jove en un cor local, i el seu debut va ser el 1961 al Teatre Reggio Emilia, amb el Rodolfo de La bohème de Puccini. L'any 1966 es consolida internacionalment al Covent Garden de Londres, on se li va concedir el títol de «rei del do agut». Sis anys més tard, es consagrava al Metropolitan Opera House de Nova York amb La fille du régiment, de Donizetti.

Pavarotti se'n va com el tenor que ha acostat la lírica al poble. Els concerts multitudinaris amb Els Tres Tenors li van atorgar gran popularitat, a mesura que perdia punts en els cercles operístics clàssics. Van ser memorables els concerts del Mundial de Futbol de 1990, a les Termes de Caracalla (Roma), de 1994 al Dodger Stadium de Los Angeles i de 1998 sota la Torre Eiffel. I va combinar l'òpera amb altres gèneres musicals al festival Pavarotti & Friends. Alguns experts assenyalen que ningú tornarà a cantar la cançó napolitana com ho va fer Pavarotti, que acumulava en el seu currículum guardons com ara el Grammy al millor cantant clàssic de 1991. El seu nom apareix al Llibre Guinness dels Rècords per l'ovació d'una hora i set minuts que va rebre a l'Òpera de Berlín l'any 1988.

El Punt