Cerca de notícies

Enquesta

Òpera Estatal de Viena: El canvi que s'acosta

19/8/2007 |

 

Algú s'imagina el president de la Generalitat o el del govern espanyol opinant públicament sobre qui ha de ser el director d'un teatre d’òpera? Això és el que passa a Àustria.

Algú s’imagina el president de la Generalitat o el del govern espanyol opinant públicament sobre qui ha de ser el director d’un teatre d’òpera? Això és el que passa a Àustria, on l’Òpera Estatal de Viena és molt més que un teatre, és tot un símbol del país i, com a tal, afectat per innombrables maniobres polítiques i mediàtiques.

La successió d’Ioan Holender, totpoderós director de la institució des del 1993, era gairebé una qüestió d’Estat, i el mateix canceller, Alfred Gusenbauer, no va amagar qui era el seu favorit per al càrrec, el seu amic, el tenor nord-americà Neil Shicoff. La sorpresa va saltar quan el designat va ser finalment un altre: el francès Dominique Meyer, actual director del Théâtre des Champs-Elysées de París, que prendrà el 2010 les regnes d’un dels coliseus més famosos d’Europa. Per començar, ja ha nomenat l’austríac Franz Welser-Möst com a director musical. Meyer exposa la seva visió del món de l’òpera i els seus plans per a Viena.

“La salut de l’òpera mai havia estat tan bona. Per exemple, el repertori mai havia estat tan extens. Abans només abraçava de Mozart a Strauss i Puccini, avui dia s’interpreta des de Monteverdi fins a la creació actual. També el refinament dels espectacles és molt superior al de fa 30 o 40 anys. Es respecta més la llengua original de cada òpera, el nivell tècnic de les orquestres ha millorat enormement, com també el de les posades en escena. Evidentment, hi ha aspectes que es poden discutir, però un espectacle produït avui no té cap relació amb un de fa 50 anys.

“És molt fàcil dir que abans tot era millor, però si els cantants de fa 50 o 60 anys cantessin avui no tindrien cap possibilitat d’èxit, encara que fossin bons per a la seva època. El nivell de cant també és remarcable en l’actualitat a tot el món, esclar que hi ha camps més complicats, per exemple, Verdi. En canvi, en Wagner estem millor que fa 20 anys. També tenim més tenors rossinians i per al Barroc i Mozart també estem molt bé”.

“El principal repte és restablir la relació entre l'espectador i la creació. S’estrenen obres noves, però tenen dificultats per sobreviure davant certes formes de mercantilització de l’òpera. Les creacions artificials acaben per ser destructives. Un altre risc important és presentar cantants en papers que no els convenen gens, sense discerniment. Els papers inadequats poden destruir un cantant. En aquest sentit, tothom té part de responsabilitat: els agents, els teatres, els directors d’orquestra, els mateixos cantants... Però el gran responsable és el diner”.

“La imatge elitista de l'òpera ha existit i encara existeix i encara existeix als països llatins, on és costum anar a l’òpera als vespres. En canvi, a Alemanya o a Àustria, on hi ha un teatre cada 30 quilòmetres, això no passa. A Viena, els taxistes saben quins cantants han actuat la nit abans a l’Òpera”.

“Viena disposa d'una tradició molt rica, és una autèntica ciutat de cultura, on la música ocupa un paper primordial. Ha estat un gran honor que em nomenin director de l’Òpera Estatal de Viena. Per a mi no hi ha hagut cap problema polític. A més, com a francès, seré un convidat a Àustria, per tant no permetré que es parli de política. Només tinc agraïment cap al govern austríac, el canceller i la ministra de Cultura”.

“El meu objectiu és continuar la tradició de teatre de repertori, però fent-la evolucionar. La intenció és arribar a un estadi intermedi entre el sistema de repertori i el de stagione, fent blocs de títols. Això ens permetria aconseguir una millor preparació per a cada obra, mantenint la varietat en la programació. Vull oferir espectacles de gran qualitat, renovar les produccions, fer estrenes absolutes, endegar un gran programa per a nens, renovar el ballet i crear un estudi d’òpera on es trobin joves directors d’escena, compositors, cantants i pianistes repetidors. Pel que fa a l’orquestra, ja fa deu anys que treballo amb la Filharmònica de Viena, que actua amb regularitat al Théâtre des Champs-Elysées. Comptar amb una formació extraordinària com aquesta al fossat permet abordar un repertori molt gran”.

“És molt important per a l'evolució de la societat que l’Estat i els ajuntaments continuïn jugant el seu paper en el finançament dels teatres. A Viena, la meitat del pressupost l’aporta l’Estat. L’òpera és un art molt car, perquè és l’única forma d’espectacle on calen 300 persones per poder-la fer realitat, però al mateix temps només hi ha dues o tres persones, o fins i tot cap, per fer segons quines coses. Per exemple, avui dia només hi ha un parell de tenors capaços de cantar Otello. Si es deixés només en mans del mercat, es reduiria molt la varietat dels espectacles, fins i tot l’òpera com a tal no podria existir”.

Xavier Cester
Avui