Cerca de notícies

Enquesta

La nau ja ha salpat

17/8/2007 |

 

València és la incorporació més recent al mapa operístic europeu, i ho ha fet amb força: un gegantí edifici de Santiago Calatrava i una primera temporada plena d’estrelles1
València és la incorporació més recent al mapa operístic europeu, i ho ha fet amb força: un gegantí edifici de Santiago Calatrava i una primera temporada plena d’estrelles. El naixement del Palau de les Arts Reina Sofia no ha estat exempt de polèmiques –l’enorme cost de l’equipament–, problemes –l’ensorrament de la plataforma escènica–, i endarreriments –dos de les quatre sales previstes encara no estan acabades.

Tot i les suspicàcies generades, és innegable que la primera temporada del coliseu s’ha saldat, amb lògics alts i baixos, amb un notable nivell artístic. Tanmateix, si salpar és complicat, mantenir el rumb encara ho és més. Aquesta és una de les missions de Helga Schmidt, capitana (és alhora intendent i directora artística del teatre) d’aquest gran vaixell ancorat en el llit assecat del Túria.

“La qualitat és el que atreu el públic, si no volem que l’òpera esdevingui rutina, una peça de museu. Aquesta també és la meva lluita des que vaig començar a treballar amb Karajan a Viena. Ell sempre em deia: «Si et cancel·la un cantant, substitueix-lo per un de millor». La mediocritat és la mort de l’òpera. A València puc fer una programació al màxim nivell gràcies a l’edifici de Calatrava. Les seves quatre sales són diferents entre elles, la qual cosa em permet dur totes les formes d’art, buscar un fil conductor a la temporada que aplegui òpera, concerts, recitals, exposicions, taules rodones. Volem dur l’art a tots els tipus de públic: al més sofisticat, al més popular, als joves que comencen a estimar la música.

“Una de les grans sorpreses que vaig tenir a l’arribar a valència és el gran amor que té el públic per l’òpera. Hauríem pogut vendre entrades per al doble de funcions. Altres països europeus tenen problemes de públic i el Metropolitan de Nova York està buscant una alternativa en el cinema, mentre que aquí hi havia cues per comprar localitats. Gradualment anirem incrementant el nombre de representacions, però no ho podem fer d’un dia per l’altre. València és molt ambiciosa en els seus projectes i aquest entusiasme es transmet al públic. Abans era un punt en el mapa, ara és un punt de referència internacional.

“Hi va haver polèmica, abans de la inauguració, pels alts costos, tot i que paguem el mateix que altres institucions. També hi va haver una lluita per aconseguir crear una orquestra pròpia. Per a nosaltres era un símbol. Per sort, el president de la Generalitat, Francisco Camps, ens va donar el seu suport. Una orquestra és una inversió a llarg termini, s’amortitza lentament, però també atreu públic d’alt nivell d’arreu. L’any vinent l’Orquestra de la Comunitat farà una gira de concerts per Berlín, Londres, Munic i Amsterdam, sota la direcció de Lorin Maazel, i tenim invitacions de tot el món.

“El palau de les arts el paga bàsicament la Generalitat Valenciana, desafortunadament el ministeri de Cultura hi aporta molt poc. Ara comencem a tenir patrocinadors privats i hem engegat un projecte de mecenatge d’alt nivell. Tenim un producte que es ven molt bé, que és el mateix edifici de Calatrava.

“Vaig començar a signar contractes relativament tard per al que és el mercat artístic internacional. El Liceu ja contracta per al 2012-13, la qual cosa et permet programar el que vols, els artistes encara estan lliures. Començar un o dos anys abans porta molta més feina i costa més diners perquè no pots negociar. La meva prioritat absoluta era engegar el projecte. La inauguració estava prevista per al 2003, però hi va haver endarreriments en les obres, com ha passat en tants llocs. Ens van entregar la sala principal tres setmanes abans de la inauguració. En aquest teatre hem fet miracles.

“Quan va caure la plataforma escènica, el director tècnic va dir que la temporada s’havia acabat. Vaig anar a veure l’escenari i vaig comprovar que es podia treballar en un terra normal, com en un teatre antic, per tant vaig decidir que el teatre no es tancava. Vam haver de fer ajustaments, però vam salvar la temporada i ara l’avaria està resolta. El 2008 totes les sales haurien d’estar en marxa. L’auditori l’obrirem el 22 de desembre, amb un concert de Nadal dirigit per Lorin Maazel. A la Sala Martín i Soler encara li calen ajustaments acústics, però estarà llesta l’any vinent. El 2008 també arrencarà el Festival de la Mediterrània, tres setmanes d’intensa programació.

“Estic intentant posar en marxa tota la base administrativa. Com a intendent haig de posar en funcionament el teatre en tots els sentits, posar ordre en el vessant administratiu, el personal tècnic. Tothom ha posat el màxim, i a nivell escènic tot ha anat prou bé, però ara és el moment d’ajuntar aquesta gran família, guiar-la i aconseguir més eficàcia, que el teatre funcioni com un rellotge suís.”

Xavier Cester
Avui