Cerca de notícies

Enquesta

¿Com vaig a l'òpera?

24/7/2007 |

 

El públic de la funció de platja hi podrà assistir en xancletes i banyador o vestit de la mateixa manera com si l'estigués veient al teatre de la Rambla.

El Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York, el Festival de Salzburg i el Teatro Real de Madrid, entre altres, han utilitzat pantalles a l'exterior per popularitzar l'òpera. Però el Liceu és el primer a portar-la a la platja.

Donada la ubicació d'aquesta nova experiència, és evident que no hi haurà regles en el vestir. És més, el taló es desaconsella --és el més incòmode per caminar per la sorra--. El públic podrà assistir a la funció com vulgui, en xancletes i banyador o engalanat per a l'ocasió, com si hagués anat al coliseu de la Rambla. Això sí, com en tots els espectacles a l'aire lliure, és recomanable portar alguna peça d'abric per si refresca.
Els menys fredolics i els que vulguin aprofitar la proximitat del mar, sempre poden fer una capbussada. Imaginin-s'ho: seguir l'òpera des de l'aigua (també poden esperar a l'entreacte o al final de la funció, és clar).

PASTILLES PER A LA TOS
El bon melòman sol portar pastilles per a la tos, imprescindibles si l'assalta la picor al coll en ple lluïment vocal, i uns prismàtics per apreciar al detall el que passa a escena. Tenint en compte que en la filmació no hi faltaran primers plans dels intèrprets, l'espectador sempre podrà fer servir els binoculars per veure qui és l'atrevit que es banya aquella nit.

L'òpera, que aquest any celebra el seu 400è aniversari, ha entrat al segle XXI de la mà de les noves tecnologies. Gràcies a elles, el Liceu ha acostat el gènere a la universitat --a través del cicle Òpera oberta que arriba a més de 70 centres de tot el món--; al cine, en una transmissió pionera en alta definició; i fins i tot a les presons de Quatre Camins i Can Brians.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya