Cerca de notícies

Enquesta

Natalie Dessay: A l'òpera m'empipa veure gent que només canta

6/10/2003 |

 

La soprano francesa protagonitza amb Simon Keenlyside 'Hamlet', de Thomas, al Liceu.

L'interès pel príncep de Dinamarca no decreix. Un nou 'Hamlet', el tercer en poc més d'una setmana, arriba a Barcelona, no pas en lituà ni en anglès, sinó en francès. I en aquest cas, no pas recitat sinó cantat.

"No m'interessa fer la boja. No sé què és la bogeria però sí què és el patiment, i quan n'hi ha massa se supera el límit de la raó"



Després de la visita de La Monnaie de Brussel·les, el Liceu inaugura avui (divendres hi va haver la funció per a mecenes, només per invitació) la seva temporada regular amb Hamlet, de Charles Louis Ambroise Thomas, adaptació al gust de la grand opéra francesa del drama de Shakespeare. Com a protagonista, una de les sopranos més aclamades dels darrers temps, Natalie Dessay, en el que serà el seu primer rol operístic al Liceu.
Dessay va debutar al teatre de la Rambla amb un recital, l'any 2000. En aquella ocasió, com a propina va cantar l'escena de la bogeria de Hamlet, tot anunciant que cantaria el rol d'Ophélie l'octubre del 2003. Fidel a la seva paraula, la soprano francesa encarna ara un paper que en la seva opinió "té més relleu que a l'obra de Shakespeare, és un contrapès al de Hamlet".


Espectacle fràgil
El muntatge que es pot veure des d'avui fins al 20 d'octubre va ser estrenat el 1996 a Ginebra, amb la mateixa parella protagonista, Dessay i el baríton britànic Simon Keenlyside, que al Liceu. La soprano qualifica Patrice Caurier i Moshe Leiser de "grans directors d'escena". "Moshe és un veritable director d'actors. Aquest espectacle és molt fràgil, cal posar-se dins de la coreografia", dels moviments, "els personatges han de vibrar, donar intensitat, emoció a cada paraula i cada frase". Si els intèrprets "no viuen totalment els personatges, l'espectacle no existeix".
Justament Dessay és admirada, a part de les virtuts vocals, per la seva intensitat dramàtica, però la cantant no creu que això hagi de ser una cosa fora del normal. "La feina d'un cantant d'òpera no és cantar, sinó interpretar. Per això em sorprèn quan em diuen que també sóc una actriu. M'empipa veure gent a escena que fa la meitat de la seva feina, només cantar. Esclar que cal l'ajut d'un director d'escena, un tot sol és difícil".
Com en tantes òperes romàntiques, el punt culminant del paper d'Ophélie és l'escena de la bogeria, però Dessay té clar que "no m'interessa fer la boja". De fet, "no sé que és la bogeria però sí què és el patiment, i quan n'hi ha massa, s'arriba a una situació intolerable, se supera el límit de la raó". Musicalment, l'escena es pot comparar amb la de Lucia di Lammermoor, tot i que la soprano creu que "Ophélie és un paper més interessant, no està boja des del començament. En canvi, Lucia, d'entrada, almenys és una mica estranya. Ophélie és una noia normal, enamorada, que ho ha donat tot a Hamlet i aquest la rebutja com un clínex". L'escena a l'obra de Thomas, a més, "està particularment ben escrita, va més lluny que la de Lucia".


Aturada forçosa
La carrera de Natalie Dessay va patir una inesperada aturada l'any passat, a conseqüència d'una operació a les cordes vocals. Els rumors van ser nombrosos -"no em van afectar, més aviat em feien riure"-, però Dessay qualifica ara la intervenció com l'"alliberament d'un problema que no aconseguia resoldre". "Va ser difícil abans, perquè no sabia què tenia, i després, per reconstruir de mica en mica la veu. Ara sóc més prudent, treballo menys". La cantant va tornar als escenaris el passat mes de març, al Met de Nova York, amb un dels seus papers estel·lars, la Zerbinetta d'Ariadne auf Naxos.
Famosa per la seva espectacular facilitat en el cant de coloratura i en el registre sobreagut, Dessay creu que la seva veu "no ha canviat", però prefereix anar deixant de mica en mica els papers que ella defineix com d'esprínter -"ja no canto Olympia ni la Reina de la Nit"- per anar acostant-se a les curses de fons, "encara que de moment faig els 400 metres", bromeja Dessay. Com a nous papers a mig termini, Dessay cita Lucia (en la versió italiana, ja que fins ara només ha interpretat la francesa), la Manon de Massenet, La fille du régiment, de Donizetti, i Roméo et Juliette, de Gounod. Això sí, "abans de retirar-me, vull fer La Traviata en una bona producció i, si pot ser, amb Carlos Kleiber". Lulu queda de moment fora de les previsions: "No vaig poder aprendre'm el paper -reconeix-, i no vull passar-me la funció mirant el director".

Xavier Cester
Avui