Cerca de notícies

Enquesta

Bach i Cage quedaran units per la música, l'espiritualitat i l'art, avui a Girona

10/7/2007 |

 

És una nova proposta del Festival de Músiques Religioses.

«El més fàcil seria dir que ella hi aporta la música de Bach, amb el clavicèmbal, i jo, la de Cage, amb el piano preparat, però vull que sigui una fusió dels dos mons.» Així explica Francesco Tristano Schlimé el seu treball amb Beatrice Martin i l'artista Antoni Llena, a Interludis Bach / Cage, que avui s'estrena al Festival de Músiques Religioses i del Món, de Girona.

Francesco Tristano Schlimé (1981) té passaport luxemburguès, però les seves arrels són italianes i franceses. Schlimé va oferir el seu primer recital als tretze anys i, tot i la seva joventut, el seu currículum internacional impressiona. Ara viu a Barcelona, on un dia va conèixer, en un cafè, la francesa Beatrice Martin, una altra intèrpret precoç que va iniciar els estudis de clavicèmbal als sis anys i també presenta unes credencials de luxe. Avui actuaran junts a l'auditori de La Mercè (21.00 h, 15 euros), en la segona producció pròpia del VIII Festival de Músiques Religioses del Món: Interludis Bach / Cage, una proposta de la direcció musical de l'Auditori de Girona per establir un diàleg fluid entre els preludis i fugues per a clavecí de Johann Sebastian Bach (1685-1750) –«el Vell Testament», en les respectuoses paraules del pianista– i les sonates i interludis per a piano preparat de John Cage (1912-1992). Una proposta musical amb un gran potencial que culminarà amb l'aportació de l'artista plàstic Antoni Llena, de la qual ahir ni el mateix Tristano Schlimé, director musical de l'espectacle, no coneixia el contingut.

De l'apropament entre els universos musicals de Bach i Cage, diu el pianista que «hi ha coses compatibles i altres que no», i que el resultat final és «gairebé intimista»: «El clavicèmbal és un instrument sense gaire ressonància i al piano, quan el prepares amb sordines com ara cargols i gomes, també li treus ressonància.» Aquí es troben «el pare del piano» (el clavicèmbal) i «el prototipus de forma futura del piano» (el piano preparat).

I la dimensió religiosa? «Per a mi, Cage és més espiritual que Bach. En els anys quaranta va començar a buscar raons ètiques i estètiques per fer música i en va trobar en l'hinduisme. En canvi, Bach va escriure música clarament religiosa, però també componia música instrumental més mundana», remarca el jove músic luxemburguès.

XAVIER CASTILLÓN
El Punt