Shlomo Mintz: 'Si ets violinista i director alhora entens més l'obra'
3/10/2003 |
El violinista israelià obre la temporada simfònica de l'OBC amb el 'Concert per a violí' del finlandès Jean Sibelius.
El violinista Shlomo Mintz ofereix el 'Concert per a violí' de Sibelius en el primer cap de setmana de la temporada simfònica de l'OBC, sota la batuta del seu director titular, Ernest Martínez Izquierdo.
A vui comença la primera temporada de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) dissenyada en la seva totalitat pel seu director titular, Ernest Martínez Izquierdo. Una temporada que té en el concert d'aquest cap de setmana una mostra de la seva línia artística: "La varietat, el contrast i un solista internacional".
El concert s'inicia amb l'obertura d'Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner, "com un homenatge als directors catalans que ha tingut l'orquestra", va dir Martínez, ja que la primera obra que va tocar l'aleshores Orquestra Municipal de Barcelona fundada per Eduard Toldrà va ser aquesta, com també la que va dirigir Antoni Ros Marbà en fer-se càrrec de la ja Orquestra Ciutat de Barcelona.
De Wagner a Sibelius
Martínez Izquierdo ha trobat en Wagner no només un bon aliat per "seguir la tradició dels directors catalans", sinó també una bona sonoritat per combinar la seva música amb la del finlandès Jean Sibelius, de qui dirigirà el Concert per a violí i orquestra en re menor, amb Shlomo Mintz com a solista convidat. "Sibelius era un gran admirador de la música germànica i la seva textuta musical és similar a la textura de Wagner", va dir el director, afirmació que va corroborar Mintz a l'assegurar que "les simfonies de Sibelius es basen en el model de Wagner quant a termes orquestrals en les trompes i els trombons", tot i que va matisar que "són diferents perquè Sibelius és un compositor molt nòrdic". Shlomo Mintz va explicar l'anècdota que fa quinze anys va enregistrar el concert amb la Filharmònica de Berlín dirigida per James Levine i els músics no coneixien l'obra i deien que sonava com Bruckner.
La segona part del concert es completarà amb una obra de Xavier Montsalvatge del 1955, Calidoscopi simfònic. Quatre moviments de ballet, i amb la suite de L'ocell de foc (versió 1919) de Stravinsky.
El violinista, que des dels 18 anys es dedica també a la direcció d'orquestra, confessa que dedica un 60 o 70% del seu temps a l'instrument, ja que no vol deixar-se "absorbir per la gran dedicació que requereix la direcció orquestral", però alhora assegura que "quan pots compaginar la música de cambra, el violí solista i la direcció, aconsegueixes una visió molt més gran del compositor que interpretes i pots connectar millor amb la seva creativitat".
En aquest sentit, a l'enfrontar-se a la part solista del concert de Sibelius, que ell mateix ha dirigit, té un concepte molt més global de l'obra que un altre violinista. "Jo no he volgut aferrar-me a la meva versió i he deixat espai per adaptar-me a la seva visió de l'obra", explica Ernest Martínez Izquierdo referint-se a la versió de Shlomo Mintz. El violinista, per la seva banda, assegura que Izquierdo ha fet un bon treball en "extremar" els colors i els "detalls" de l'obra. Amb tot, el violinista confessa que quan no hi ha "química" amb un director el que més li agrada «és donar-li el violí i dir-li "provi-ho vostè"».
D'Israel a Nova York
Israelià des dels dos anys -va néixer a Moscou-, Shlomo Mintz va estudiar al seu país amb Ilona Feher. Considerat un nen prodigi, als 17 anys es va traslladar a Nova York per estudiar a la Juilliard School. Preguntat sobre si hi ha punts de contacte entre Israel i la Juilliard -molts dels grans violinistes internacionals són israelians i han passat per aquesta escola-, Mintz va respondre que sí que hi ha una relació amb l'escola, però, més enllà de reconèixer que es pot parlar d'una escola de corda d'aquest centre, va voler puntualitzar que aquesta "no hauria de ser l'única raó per la qual un artista està en un escenari, sinó que la raó és la capacitat de comunicar des de l'escenari", i va afegir que "tot depèn del talent personal de l'artista". Fent un símil amb el món de la pintura, va explicar que "cadascú utilitza uns colors però ha de ser l'artista qui decideixi com els barreja". I és que, per Shlomo Mintz, "la raó principal de ser d'un artista és recrear la intenció del compositor en una nova dimensió de comunicació".
Marta Porter
Avui