Cerca de notícies

Enquesta

Els gitanos prenen la Bastilla

26/6/2007 |

 

Emir Kusturica estrena aquest vespre a l'Òpera Nacional de París l'adaptació de la seva pel·lícula 'Le temps des gitans'.

La imatge en l'immens escenari de l'Òpera de la Bastilla no era pas gaire usual. El cineasta de Sarajevo Emir Kusturica jugava a futbol amb algun dels joves extres, els múltiples elements del decorat anaven amunt i avall, entre caixes la cuidadora d'un ramat d'oques preparava els animals per a la seva participació en l'espectacle, mentre enmig de tot plegat el personal del teatre anava repartint instruccions per megafonia.

Eren els preparatius, caòtics i alhora distesos, d'un dels últims assajos de Le temps des gitans, la reconversió en "òpera punk" de la pel·lícula homònima de Kusturica, premiada amb el guardó al millor director en el Festival de Cannes de 1989. Ben mirat, el to surrealista del quadre anterior lligava la mar de bé amb la fantasia desbordada d'un dels films més aplaudits del realitzador.

Amb els lògics canvis que suposa el canvi de gènere (el film, en la seva versió íntegra, dura gairebé tres hores, mentre que l'òpera, una hora i tres quarts), Le temps des gitans segueix la història tragicòmica de Perhan, un jove gitano que deixa el seu poblat de barraques per marxar a Milà, on es converteix en un petit criminal.

Sense Bregovic
L'òpera aparca el to més fantàstic del film (Perhan no té poders telecinètics), però manté la brillantor visual pròpia de Kusturica, amb imatges de forta càrrega poètica -els sostres voladors de les barraques-, l'ús encertat de les projeccions en vídeo i l'impacte del decorat que reprodueix la façana de la catedral de Milà.

Le temps des gitans és el fruit d'un treball col·lectiu iniciat fa un any i mig (encara que la idea va néixer fa 5 anys) i en el qual han participat com a compositors dos dels protagonistes del muntatge, Dejan Sparavalo i Nenad Jankovic (aquest també responsable del text), així com Stribor Kusturica, fill d'Emir. Això sí, hi ha una absència notable, la de Goran Bregovic, autor de la banda sonora de la pel·lícula, de qui Kusturica ja porta anys distanciat.

Gran expectació
La música energètica i explosiva de l'espectacle, interpretada per The No Smoking Orchestra (el conjunt on el mateix Kusturica actua com a baixista) i The Garbage Serbian Philarmonic, i cantada en romaní, està, no cal ni dir-ho, a anys llum del Verdi d'Un ballo in maschera, l'obra amb què s'alterna aquests dies a la Bastilla.

Tot i així, l'estrena d'avui, la primera de quinze representacions que s'estendran fins al 15 de juliol, ha generat una lògica expectació, com ho demostra el fet que als voltants del teatre parisenc es podia trobar gent amb el típic cartell d'"Es busca entrada". Això sí, per a l'assaig general. Un altre toc surrealista.

Xavier Cester
Avui