Cerca de notícies

Enquesta

Patrick Alfaya: "Amb un milió més l'OBC seria competitiva"

20/6/2007 |

 

Entrevista: Patrick Alfaya Gerent de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Des de l'octubre passat vostè és el nou gerent de l'OBC. ¿El càrrec implica responsabilitats artístiques?
A més d'exercir de cap de personal de l'orquestra, a nivell econòmic decideixo sobre la programació artística en tant que sóc qui ha de controlar què es pot pagar i què no. Però sempre treballant al costat del director artístic de l'orquestra, Eiji Oue.

I què tal la relació?
Oue no és gaire intervencionista, tot i que aquest any ha estat uns mesos malalt i no ha vingut gaire per aquí. A l'Orquestra de Galícia, d'on he estat gerent durant 7 anys, havia de treballar amb Víctor Pablo Pérez, que ho era molt. El problema amb Oue és que no viu a Barcelona i això dificulta la fluïdesa del diàleg. Normalment jo li faig propostes i ell les accepta. El mateix passa amb els directors convidats. La temporada 2008-2009 tornarà a venir Ros Marbà i espero que aviat puguem convidar Josep Pons. És molt bon director i hauria de venir més sovint.

Parlant de directors convidats, com acabarà el tema Decker?
Ara que ja ha passat un temps, suposo que hem de trobar la fórmula per fer-li un concert d'homenatge. Va ser director titular de l'orquestra durant molts anys, però hem de buscar com i quan ho fem i buscar un programa festiu.

Directors titulars anteriors havien apuntat que s'hauria d'ampliar la plantilla. Es farà?
De moment estem fent audicions per a cello principal. Però l'OBC no és competitiva comparada amb altres orquestres espanyoles. Barcelona és una ciutat molt cara i encara que aquí cobrin més que a Galícia, per exemple, el nivell de vida és molt alt. No els surt a compte. A més, els músics de l'OBC van massa cansats.

Però això només se soluciona augmentant la plantilla.
No hi ha pressupost per augmentar la plantilla, tot i que és necessari perquè els músics puguin tenir dies lliures. A Galícia lliuren un 25% més que aquí. El model d'orquestra de l'OBC està antiquat, s'ha de revisar.

Com?
L'OBC només fa concerts de gran format, però potser un model a seguir seria combinar-los amb concerts que requereixin menys efectius, amb música de Vivaldi o Haydn, per exemple, de manera que la resta de plantilla pogués descansar. Actualment, per l'acústica de la sala, hem de posar 16 violins, quan moltes altres orquestres similars passen amb 14. Si reduíssim a 14 podríem reduir tota la corda. La pregunta és: la taquilla se'n ressentiria? Actualment, tot i que facin poques hores, només lliuren els dilluns. Per això parlava de competitivitat. Altres orquestres fan dos mesos de vacances i lliuren dos mesos més.

També s'ha parlat que l'orquestra no té un so propi, que varia molt la seva qualitat en funció de qui la dirigeix.
Potser és que a més que els músics van cansats, els falta orgull, els falta un director que els agafi i els estiri. I Oue ho ha aconseguit i té l'entusiasme de l'orquestra. Però també és cert que les històries d'amor entre les orquestres i els directors són molt fràgils.

I allò que abans se'n deia picar pedra? Tenir un director que els faci treballar per seccions?
No tenen temps. A partir de la temporada que ve, quan Oue ja pugui estar més lligat a l'orquestra, la seva presència es notarà en tant que serà més intervencionista.

¿L'absència del mestre Oue ha estat només motivada per la seva malaltia?
Sí, però també perquè quan se'l va contractar tenia molts compromisos agafats. L'orquestra portava un any sense titular. L'OBC ha estat molt penjada. En els últims anys hi ha hagut massa canvis de director. Ara li convindria un que s'estigués aquí 10 anys treballant a llarg termini.

També se li critica a l'orquestra la poca presència pel territori català.
Sovint les orquestres que es mouen pel territori cobren aquests concerts a part. Aquí això no passa. Amb el pressupost que té, l'orquestra necessita fer taquilla i les entrades estan a preus molt baixos. A més, si no toques a Barcelona has de portar orquestres de fora que s'han de pagar. No compensa. I el patrocini privat, que a molts llocs és una excel·lent opció, a Catalunya està tot agafat pel Liceu i el Palau. L'única solució seria augmentar el pressupost en un milió o un milió i mig d'euros. Es podrien comprar nous instruments, que n'anem molt mancats, augmentar plantilla, assajar més i treballar a la resta de Catalunya. Tot plegat apujaria el nivell. En dos anys hi hauria un canvi radical.

Però els polítics no hi estan disposats.
Exacte. Falta un compromís polític real; que es decideixin a recolzar-la de veritat.

Marta Porter
Avui