Cerca de notícies

Enquesta

Informar o no

10/6/2007 |

 

El sofert lector tindrà raó de pensar que el cronista està obcecat amb Lang Lang. Què hi farem, ens trobem el pianista xinès fins a la sopa, en aquest cas en un CD de Deutsche Grammophon amb el Primer i Quart concerts de Beethoven, amb l'Orquestra de París i Christoph Eschenbach. Ves per on, aquest és el disc més satisfactori de Lang Lang, naturalment, tècnicament brillantíssim, però no exhibicionista, i més mesurat expressivament.

El que no és tan satisfactori és la claudicació de moltes multinacionals a l'hora de redactar els llibrets, farcits de lloes a les vedets en qüestió (que també hi fiquen cullerada) i amb ben poques explicacions sobre la música. Aquest cedé de Beethoven n'és un pèssim exemple, com en menor mesura també ho és el primer recital (de nou per a DG) d'Elina Garanca. La mezzo letona és per mèrits propis una de les veus del moment i l'heteròclit programa la du de Las hijas del Zebedeo a un encisador final de Der Rosenkavalier passant per la versió de Montsalvatge d'El cant dels ocells.

L'antítesi informativa la tenim en l'aclaridora explicació dels arranjaments que Mahler va fer de la Segona i Quarta simfonies de Schumann que acompanyen la gravació que per a Decca signa Riccardo Chailly. L'esplendorosa orquestra de la Gewandhaus i l'electritzant batuta del director italià gairebé ens convencen de la bondat d'aquesta reescriptura.

Com a model de presentació, res millor que les petites joies que són els cedés d'Alia Vox, com Lachrime Caravaggio, ombrívola recreació -obra de Jordi Savall i d'improvisacions dels membres de Le Concert des Nations i Hespèrion XXI (preferibles als vocalises del fill del gambista)- de la torturada vida i obra del pintor italià. Un regal per a l'oïda, la vista (les reproduccions de quadres) i l'intel·lecte (els comentaris de Dominique Fernandez).

Xavier Cester
Avui