Cerca de notícies

Enquesta

Oue: «Takemitsu crea una música transparent, que sembla pintada amb un pinzell japonès molt fi»

13/4/2007 |

 

El director de l'OBC torna a Barcelona decidit a millorar el so de l'orquestra.

Fa uns dies el director musical del Gran Teatre del Liceu, l'alemany Sebastian Weigle, es reincorporava a la feina després d'haver estat de baixa per uns problemes a les cervicals. Ara és el torn del japonès Eiji Oue, el nou director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que ha patit de la mateixa patologia. Oue presenta aquest cap de setmana a L'Auditori el programa Música sobre la mort i la vida, amb obres del seu compatriota Takemitsu, i Mahler i Strauss.

«Em sap greu que no he pogut estar aquí aquests dies, però torno recuperat del meu problema a les cervicals, més saludable, jove i guapo.» Eiji Oue, amb l'optimisme que el caracteritza, va presentar ahir a Barcelona el programa d'aquest cap de setmana a L'Auditori, un dels seus preferits. «És una combinació perfecta perquè la primera part, amb Takemitsu i Malher, reflecteix sofriment, mentre que la segona, amb Strauss, s'entra en el gran drama.»

El director nipó ha dirigit en més d'una ocasió les obres de Takemitsu, un autor que admira. «Quan va compondre el Rèquiem per a orquestra de corda, el 1957, es pensava que s'estava morint. Puc sentir a cada nota el seu dolor. Va crear una música transparent, que sembla pintada amb un pinzell japonès molt fi i va apareixent del no-res.» La resta del programa l'integra el Kindertotenlieder (Cançons per a infants morts), que feia molts anys que no s'interpretava a L'Auditori, i Vida d'heroi, op. 40, de Strauss. «La peça de Mahler també és molt trista perquè representa la mort de la infància.»

Oue va destacar la presència de la contralt francesa Nathalie Stutzmann, que col·labora per primera vegada amb l'OBC en aquest concert: «És una de les millors veus que he sentit mai.» Joan Oller, director general de L'Auditori, va confessar que va ser una de les condicions que el mestre va posar per dirigir el programa.

Els assajos van començar dimarts. Després d'un primer concert, La cinquena de Mahler, l'octubre passat, amb peces d'Albéniz, Gerhard i Mahler, Oue està disposat a treure tot el suc a l'orquestra. «Estic aquí per treballar i buscar els matisos perquè soni millor.» Diu que és conscient que hi ha desnivells qualitatius entre els músics: «Malgrat això, tots són membres de l'orquestra i es tracta que els que estan pitjor s'equiparin amb la resta.» Valora, però, la seva bona actitud: «Estan treballant molt dur i, en lloc de mirar el rellotge, em demanen de repetir els moviments difícils.»

Un altre dels problemes a què ha de fer front el mestre Oue és el fet que els músics no se senten entre ells a causa d'una mala sonoritat a l'escenari (i que ja va denunciar en més d'una ocasió l'anterior titular, Ernest Martínez Izquierdo). «He d'intentar fer el millor so amb el que tenim. Mentrestant, ajunto els membres de l'orquestra al més a prop possible.» Oller va explicar que, de moment, ja hi ha dos estudis en marxa per resoldre el problema.

El proper concert que té previst a Barcelona el també director de l'Orquestra Simfònica NDR de Hannover i de la Filharmònica d'Osaka és amb vista al maig, amb obres de Txaikovski (Concert per a violí i orquestra en re major, op. 35) i Xostakòvitx (Simfonia núm. 10 en mi menor, op. 93).

V. GAILLARD
El Punt