Cerca de notícies

Enquesta

Mozart segons Branagh

6/4/2007 |

 

Pràcticament tota la filmografia com a director de Kenneth Branagh pren sentit en funció de previs referents cinematogràfics, literaris o musicals: Orson Welles, Laurence Olivier, Alfred Hitchcock, Mary Shelley, Cole Porter, Josep L. Mankiewicz (està dirigint un remake de La huella) i, per descomptat, William Shakespeare.

Ara -quan encara té pendent d'estrena una versió del shakespearià Al vostre gust- ens arriba La flauta mágica, que afegeix a aquesta llista de noms il·lustres el de Mozart i, de retruc, el de Bergman, que el 1975 va dirigir una notable versió d'aquesta òpera destinada a la televisió.

Tal com ha fet en la majoria de les seves adaptacions de Shakespeare, Branagh canvia de lloc i època el llibret original i -potser fruit de l'actual moment de xoc de civilitzacions- l'ambienta en la Primera Guerra Mundial, tot afegint-li un toc de discurs antibel·licista. D'altra banda -la modèstia no és una de les virtuts del director de Hamlet-, Branagh no vol deixar passar l'oportunitat d'imprimir el seu segell personal, i vol atorgar a la seva posada en escena un dinamisme frenètic que l'emparenta amb la jovialitat de Molt soroll per no-res i Treballs d'amor perdut.

Entre el rigor i la concessió, La flauta mágica està íntegrament interpretada per cantants d'òpera poc coneguts, tot i que el cineasta ha pres l'arriscada opció -de cara als puristes- de traduir el text a l'anglès amb la col·laboració del seu amic Stephen Fry (el Peter d'Els amics de Peter). El resultat és d'una espectacularitat una mica ampul·losa, brillant i kitsch alhora, però que malgrat tot arriba amb dificultats al públic profà.

Xavier Roca
Avui