18/3/2007 |
Posar la música contemporània en el mapa sempre és feina àrdua, i no hi ha cap recepta segura. En tot cas, sobta que en un festival que es titula Nous Sons 07 Música Contemporània apareguin Schumann, Liszt o Debussy. L'excusa no està exempta de lògica (mostrar les connexions entre passat i present), en especial en un certamen que enceta etapa amb Josep Maria Guix recuperant, sembla, centralitat programadora en apostar de nou pel que, a manca de terme millor, podem anomenar clàssics d'avui. A més, sempre hi ha el risc que una proposta només amb música d'ara no esdevingui un gueto adreçat als quatre de sempre. El xarop amb una mica de sucre entra millor. Esclar que estirant al màxim l'argument, Binchois o Palestrina també podrien formar part del Nous Sons. No és contemporània tota música que sona ara, encara que estigui escrita fa segles? La intenció del cronista, però, no és tant marejar la perdiu com plantejar alguns dubtes.
Xavier Cester
Avui