Cerca de notícies

Enquesta

Un músic per al poble i el país

5/3/2007 |

 

Se celebra el centenari de Joaquim Serra, fill de Peralada.

Cal celebrar els cent anys d'un músic que va connectar amb el poble i el país fent unes composicions molt dignes, tant és així que alguna d'elles ens pot representar com a música pròpia en les gires pel món de les nostres orquestres. Tant de bo la dinàmica que tot just s'engega amb la aquest centenari multipliqui la presència de la música de Joaquim Serra.

Cap de les biografies que tinc a mà precisa la data exacta del naixement de Joaquim Serra l'any 1907 a la població de Peralada; malgrat sembla que va ser el 4 de març, el Cicle Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música li va dedicar ahir el seu concert central. Fill del compositor de sardanes Josep Serra, per a ell la música de cobla va ser connatural. Segons diverses versions, la família es va instal·lar a Barcelona o bé el 1915 o el 1917, entre altres raons per donar una sòlida formació musical al noi, que demostrava grans aptituds per a la música. A la capital va poder estudiar amb els mestres Lluís Millet, Carles Pellicer i Enric Morera, i va rebre la influència i els consells d'Eduard Toldrà, veí d'escala.

El 1926/1927 obté dos premis que l'acrediten. Un, el Sant Jordi, que atorgava el Foment de la Sardana, per la seva obra per a dues cobles A Montserrat. L'altre, de música acadèmica, el Concepció Rabell, pel seu Trio en mi major per a violí, violoncel i piano.

El 1934 és nomenat director artístic de Ràdio Associació de Catalunya (l'Enciclopèdia Catalana parla de Ràdio Associació de Barcelona, i el Diccionario Enciclopédico de la Música (1957), de Ràdio Associació d'Espanya) i el 1936 es casa amb Margarida Lleonsí. La Guerra Civil li estronca l'activitat creativa, mor el seu pare i és depurat de Ràdio Associació, que ja s'ha transformat en Ràdio Espanya. El 1945 reprèn la composició de sardanes amb Margarida, dedicada a la seva dona. El 1946 esdevé director de la Cobla Barcelona i el 1950, director musical de l'Esbart Verdaguer. Una tuberculosi el fa ingressar al sanatori del Brull i, ja convalescent, passa una temporada a Moià, fins que amb la seva família s'instal·la a Castellterçol, també al moianès, on morirà el 1957. La darrera obra va ser Puigsoliu, considerada una de les seves obres mestres i que va estrenar, com a homenatge pòstum, la Cobla Barcelona, dirigida per Ros Marbà.

SARDANES.
L'expert Joan Ventura, en un excel·lent article publicat en el dossier que la Revista Musical Catalana del mes de febrer dedica a Joaquim Serra, afirma: «En el (món) de la cobla, hom pot descobrir el Joaquim Serra més genial, espontani i autèntic.» Josep Pasqual, en la mateixa revista, matisa: «Si bé Joaquim Serra no és un compositor que faci vibrar la plaça, hi és acceptat sense discussió (o gairebé), mentre que la seva presència en les sales de concerts (s'entén de música de cobla) està del tot normalitzada.» Té 55 sardanes. Vells amics (1951) i Els Gegants de Castellterçol (1954) van sonar en el concert en què Virgínia Martínez va dirigir la Cobla Sant Jordi. El 24 de febrer, dins de l'esmentat Cicle de Cobla, Cor i Dansa, la Principal de la Bisbal va tocar La primera volada (1921), la seva primera sardana, i A Guissona (1956). En el concert commemoratiu d'ahir al Palau, la Cobla Mediterrània havia programat Mar Blava (1929), i la Cobla Sant Jordi, l'Empordanesa (1950), que havia escrit en homenatge a la seva esposa i citant el tema principal d'una sardana del seu pare, La pubilla empordanesa. Les dues cobles van interpretar alhora Primaveral (1947) i la ja citada A Montserrat. En el concert del proper dia 17, la Cobla Sant Jordi interpretarà Sota els pins del Pujolet (1955). El 5 de maig, dins el mateix cicle, l'Esbart de Rubí ballarà Evocació (1932), Verge del sol del pont i Íntima.

MÚSICA PER A COBLA.
El 1926 va escriure la seva primera obra per a cobla, Els tres tambors. Després, una glossa de la cançó En Pere Gallerí, Les ja esmentades Impressions camperoles i Puigsoliu. També uns poemes simfònics per a dues cobles, La fira (1928) i La presó de Lleida (1948). La majoria de les altres composicions per a cobla s'han utilitzat més com a danses, sense excloure que alguna d'elles es doni en versió de concert. Entre aquestes, i ja de la seva estada a Castellterçol, una de les més cèlebres perquè recull i exalta la música popular de l'indret, la dansa del mateix nom del poble.

MÚSICA ACADÈMICA.
Tenen molt valor una obra primerenca, de 1928, les Variacions simfòniques per a piano i orquestra, i l'orquestració que ell mateix va fer d'Impressions camperoles, una obra esplèndida que es pot dur arreu. Dues suites per a ballet, la Senyorial i Per a una òpera. Va incidir en el gènere dramàtic amb dos títols, A Montserrat tot plora i Tempesta esvaïda. Té tretze composicions per a veu i piano, les darreres amb textos de Carner. Hi ha moltes altres obres entre les quals destaquen cinc peces per a cor. També dues obres per a piano. En els anys difícils va fer arranjaments per a orquestrines, per a conjunts de jazz i obres d'encàrrec, les que el compositor i crític Josep Casanovas definia, parlant de Gerhard, com a música alimentària. Anna Costal en una valuosa aportació al dossier de la RMC esmentat, informa que Serra no va voler catalogar aquestes obres ni tampoc una obra d'encàrrec, Dues estampes simfòniques, de 1954. També va rebre un encàrrec del Ballet del Marquès de Cuevas per fer una música sobre un guió d'Inés de Castro que es va estrenar a París i es va dur a Canes. Va fer una música per a una pel·lícula d'animació sobre la Ventafocs i un ballet que ha estat referència per a l'Esbart de Rubí, Carnestoltes.

JORDI MALUQUER
El Punt