Cerca de notícies

Enquesta

La cara i la creu

4/3/2007 |

 

Bernard Foccroulle va apuntar que el problema de l'òpera és "que les nostres sales són plenes", a diferència del que passa en molts auditoris, almenys Pirineus amunt. Un dia no fa estiu, però va ser curiós assistir a un concert de la Hallé, orquestra famosa per la seva relació amb Barbirolli, arruïnada per Nagano i reviscolada per Elder, en la seva seu del Bridgewater Hall de Manchester, sala moderna de magnífica acústica (i amb orgue!) que estava lluny d'estar ple, i un públic d'elevada mitjana d'edat. Seran els auditoris la creu dels teatres d'òpera? (La versió de la Novena de Bruckner de Cristian Mandeal, després d'uns ràpids Wesendonck-Lieder amb Susan Bickley, va tenir algunes precipitacions, però també detalls ben subratllats, com la feridora dissonància al clímax de l'Adagio).

Com apuntava Kasper Bech Holten, l'òpera ha de "competir amb tot tipus d'entreteniments". És la tecnologia la sortida? L'English National Opera, abans de l'anunci de l'acomiadament del 10% del personal, tenia molta fe en la interactivitat del seu web, tot i que Holten va advertir del risc d'amateurisme i els perills per al procés creatiu. El director danès també es preguntava si "realment us agrada l'òpera en la televisió", tot i que avui hi ha una experiència que hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de les nostres cadenes públiques: transmissió en directe des de Zuric de Die Zauberflöte amb Harnoncourt per dos canals suïssos alhora, un amb l'òpera, l'altre des de darrere l'escenari. Per si un cas, Peter Gelb va predicar el conegut evangeli de la seva revolució mediàtica que ha tornat a situar el Met en primera línia. Serà fascinant comparar la seva feina amb la d'una figura ben oposada com Gerard Mortier, un cop aquest aterri el 2009 a la veïna New York City Opera. L'espectacle està garantit.

Xavier Cester
Avui