Cerca de notícies

Enquesta

Cimera operística

19/2/2007 |

 

París ha acollit uns 600 delegats i 120 companyies provinents de 33 països amb motiu del 400 aniversari del naixement del gènere.

Coincidint amb el 400 aniversari de l'estrena de la primera gran obra mestra del gènere, L'Orfeo de Monteverdi, París ha acollit les primeres Jornades Europees de l'Òpera. Uns 600 delegats i 120 companyies de 33 països han debatut durant tres dies fins ahir sobre el present i el futur de l'òpera, al mateix temps que centenars de milers de visitants aprofitaven la jornada de portes obertes que els coliseus de tot el continent van oferir.

Es van poder detectar absències notables, ja que el percentatge dels qui realment fan òpera (compositors, directors musicals i d'escena, i cantants) ha estat força baix. Per contra, al costat dels delegats de les diverses associacions d'amics de l'òpera hi havia una concentració elevada de directors i alts càrrecs de teatres, és a dir, dels qui remenen les cireres.

No debades, les jornades estaven organitzades per Òpera Europa (l'entitat que aglutina els teatres del continent), Fedora (la federació d'associacions d'amics de l'òpera) i Reseo (ens que reuneix els serveis educatius dels teatres).

Malgrat aquest biaix, les jornades han estat útils per copsar la situació d'un gènere que, de fet, no està en crisi si ho hem de jutjar per les elevadíssimes taxes d'ocupació. Ara bé, com recordava Gerard Mortier, director de l'Òpera de París, "cal preveure els problemes" que reserva el futur a una forma artística genuïnament europea. "Europa es reflecteix en l'òpera i l'òpera es reflecteix en Europa".

Qui va a l'òpera?
Les jornades també han estat el marc de presentació d'un estudi sobre el públic operístic realitzat a nou ciutats, inclosa Barcelona. El 58 per cent dels espectadors són dones, el grup d'edat més nombrós (30%) és el de 55 a 64 anys, el 32 per cent són càrrecs directius o professionals liberals, el 78 per cent viuen a menys d'una hora del teatre, i el 53 per cent hi estan abonats. El Liceu segueix la tendència general amb algunes diferències, com un públic una mica més jove i un nivell d'abonament superior (69%).

El principal leitmotiv ha estat com captar nou públic, la qual cosa es traduïa gairebé automàticament en com atreure els joves. Les noves tecnologies juguen un paper destacat, des del web interactiu de l'English National Opera, que permetrà seguir des de dins, com si fos Big Brother, tot el procés d'assaig d'una pròxima producció de Carmen a les transmissions en alta definició a desenes de sales de cinema amb projectors digitals de les representacions del Metropolitan de Nova York. Però com no parava de repetir l'entusiasta i lúcid director de l'Òpera de Copenhagen, Kasper Bech Holten, l'objectiu final mai s'ha de perdre de vista: que els teatres d'òpera facin bona òpera per esdevenir veritables "fitness centers de les emocions". Perquè, com deia el superintendent de l'Òpera de Roma parafrasejant Toscanini, l'òpera "mi piace da morire".

Xavier Cester
Avui