Cerca de notícies

Enquesta

La Pedrera reivindica en una exposició Ricard Viñes, «l'únic pianista que tenia ulls», segons Satie

7/2/2007 |

 

El pianista Ricard Viñes va morir, pràcticament en la indigència, el 29 d'abril de 1943 a Barcelona. Un final trist i cruel per a un home d'esperit inquiet que, fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, va ser el gran revelador de la música més moderna del seu temps, lloat pel públic, la crítica i els compositors. Viñes, nascut a Lleida el 1875, es va instal·lar a París, seguint els savis consells d'Isaac Albéniz, amb només 12 anys, i tant a la capital mundial de l'art com a la resta del món va estrenar desenes i desenes d'obres d'autors contemporanis seus, com ara Ravel i Debussy. També d'Erick Satie, que el considerava el seu intèrpret ideal i que el va definir com «l'únic pianista que tenia ulls», un músic que sabia mirar més enllà del llenguatge dels sons. Viñes, el músic amb la mirada més compromesa, arriscada i avançada de principi del segle XX, és el protagonista de la nova exposició de petit format de l'entresòl de la Pedrera.

Descobrint Ricard Viñes (1875-1943), el pianista de les avantguardes s'obre avui al públic i es podrà visitar fins al 4 de març. La mostra, que ha estat comissariada per Màrius Bernadó, professor d'història de la música a la Universitat de Lleida, aplega una col·lecció àmplia de documents –procedents de l'Arxiu Municipal de Lleida i de la seva reneboda, Nina Gubisch-Viñes, alhora filla del pintor Hernando Viñes–, des de fotografies fins a quaderns de partitures, objectes personals, retalls de diaris, cartells de concerts, dibuixos, cartes i retrats (com ara dos olis sobre tela d'Ulpiano Checa i Georges d'Espagnat) que l'acrediten com a figura excepcional de l'escena musical internacional.

Viñes també va ser compositor, tot i que menor. A més de cançons per a veu i piano, va escriure quatre peces per a piano, publicades pòstumament, en homenatge a Ravel, Fauré, Satie i Fargue.

M. PALAU
El Punt