Cerca de notícies

Enquesta

Ute Lemper: "Vivim en un món ple d'ombres"

25/1/2007 |

 

Entrevista: Ute Lemper La cantant i actriu alemanya actua al Palau de la Música dins del Festival del Mil·lenni

La prolífica i versàtil cantant, actriu i intèrpret Ute Lemper visita el Festival del Mil·lenni demà a la nit a l'escenari del Palau de la Música per presentar el seu darrer espectacle, una barreja totalment efusiva i vibrant de cabaret, cançó d'autor i torch songs escrites per alguns dels millors compositors de tots els temps. Un recorregut per la història de la vella Europa de la mà d'una de les grans dives del panorama musical contemporani.

Fa uns mesos ja va ser a Barcelona per oferir una actuació, també al Palau de la Música. Ara torna al Festival del Mil·lenni. Què ha preparat?
Sí, és sorprenent que torni tan aviat, no? Hem canviat una mica el xou respecte al que vau veure a l'estiu, però bàsicament serà una conjunció de composicions noves, d'algunes cançons de Jacques Brel i el repertori més o menys habitual de Kurt Weill que interpreto en aquesta última gira.
Tot i que ha col·laborat amb artistes molt diferents i ha provat sort en molts camps expressius, la veritat és que mai ha abandonat Weill. Per què s'identifica tant amb ell?
El repertori de Weill forma part de les meves arrels artístiques més primitives. Sempre m'ha acompanyat i he après tot el que sé gràcies a ell. De fet, les cançons i les obres de Weill han estat fonamentals per crear el meu estil propi i ajudar-me en la interpretació en els inicis de la meva carrera. Representa una època de la història en què tothom es feia moltes preguntes, i Kurt Weill era un fidel mirall del que passava a la societat. En aquest sentit, i després de tots aquests anys, la meva missió segueix sent la d'apropar a les generacions més joves el seu llegat i el seu repertori. I veient la gent que ve als meus espectacles, puc dir que ho estic aconseguint.
I del llegat francès? Què li crida l'atenció del cabaret i la música francesa d'aquells anys?
Sempre l'he vist com una bona continuació de l'escena de Berlín durant la guerra, però amb una mirada molt contundent, amb un sentit de la veritat força cruel que li dóna molta força.
En quina mesura les generacions joves de les quals parla s'interessen pel cabaret i per aquest vessant artístic tan característic?
Crec que evidentment la gent jove té uns altres referents, i aquest no és el background amb què han crescut i han viscut des d'un punt de vista cultural. Però aquests anys he comprovat que hi ha joves que senten una atracció i fascinació per aquells temps, des d'un punt de vista històric però també musical, que els porta a venir als meus xous, per exemple. I també crec que el gran atribut de Weill o Brel o d'altres compositors de l'època és la seva modernitat aclaparadora: gran part del que van escriure fa seixanta anys es pot traslladar a l'actualitat amb tota tranquil·litat.
¿Creu que hi ha paral·lelismes entre el món de Weill i el que vivim actualment, als Estats Units per exemple?
Sí, no hi ha dubte. El llegat del cabaret berlinès i també de Kurt Weill tenia un component polític avançat al seu temps, molt compromès amb tot el que tenia a veure amb la llibertat d'expressió, amb la sexualitat, amb les relacions humanes, amb la religió. Estats Units ja fa anys que viu en una cultura de la repressió molt explícita i contundent, i la sensació de no saber amb claredat què està passant és molt més acusada ara que fa seixanta o setanta anys.
¿Creu que el present convida a instal·lar-nos en el pessimisme?
Vivim en un món d'ombres, la veritat és que tot és molt complicat i de vegades fa massa por plantejar-s'ho d'una manera seriosa. El fet que s'envaeixin països i territoris sense tan sols justificar-ho ja em sembla terrible en si mateix, però a tot això s'afegeix que en cap moment aconseguim saber els motius de les coses que passen al món des d'un punt de vista polític i religiós.
Ja que el present és més fosc que esperançador, més val que parlem del futur. En el seu cas concret, aquest passa per un nou disc a la tardor...
Sí, a Europa no sé si sortirà al mateix temps, però als Estats Units el publicaré a la tardor. Es tracta d'un àlbum molt ambiciós format íntegrament per material nou propi, molt eclèctic, variat i diferent entre si. Serà una obra realment sorprenent per a molts dels meus seguidors, la veritat és que hi estic bastant il·lusionada.
S'ha plantejat tornar a fer cinema?
De moment, no. No tinc temps, tot i que segueixo tenint ofertes per participar en alguna pel·lícula. Però vull estar amb els meus fills i no vull sacrificar el temps que tinc per estar amb ells al cinema. No em compensa.

David Broc
Avui