Cerca de notícies

Enquesta

Reialesa musical

31/12/2006 |

 

Els tres Reis Mags van seguir una estrella fins a arribar a una establia. Uns 20.000 berlinesos van seguir el 7 de juliol passat tres estrelles fins al vast amfiteatre de la Waldbühne aprofitant que aquell dia el Mundial de Futbol descansava. Res més lògic, doncs, que la primera recomanació de regal per a l'epifania sigui el DVD que Deutsche Grammophon ha editat d'aquest concert amb Plácido Domingo, Anna Netrebko i Rolando Villazón, o el que és el mateix, un monarca i dos prínceps (l'hereu, en el cas del tenor mexicà?) de la lírica actual. El repertori és popular en el millor sentit del terme, com ha de ser en cites així, amb moments impagables com el dels dos homes coquetejant amb la bella russa a Dein ist mein ganzes Herz, o un Júrame amb un Villazón passat de rosca.

Deixem la diversió i passem a coses més serioses, i a dos no ja monarques, sinó veritables llegendes del cant. De nou Deutsche Grammophon és l'editora del DVD que recull una Lucia di Lammermoor captada al Met el 1982. Protagonistes d'excepció van ser Joan Sutherland -de recent actualitat pel 80è aniversari-, la qual, tot i no estar ja en plenitud, fa una exhibició de recursos tècnics i expressius que deixa amb la boca oberta, i un Alfredo Kraus que fa plorar d'emoció. Quina capacitat per variar el color, per graduar la intensitat de cada mot sense perdre mai la línia! Avui, per desgràcia nostra, ningú canta així. Considerada en un temps successora de Sutherland, June Anderson ha fet una evolució en el seu repertori que es confirma reeixit si jutgem Daphne, un dels aneguets lletjos de la producció operística de Strauss, captat per Dynamic a La Fenice de Venècia. L'experiència belcantista li permet negociar amb una seguretat envejable les ondulants línies d'aquesta heroïna que avui es podria reivindicar com a precursora de l'ecologisme. L'auster muntatge de Paul Curran salva força els mobles d'un llibret impossible, mentre que Roberto Saccà i Scott MacAllister surten prou indemnes de la tortura a què sotmet Strauss els seus tenors.

Tot un esdeveniment és sens dubte la publicació per part d'Harmonia Mundi en DVD de La Calisto de Cavalli en el ja històric muntatge de Herbert Wernicke i René Jacobs, que es va poder veure al TNC. Amb una María Bayo radiant, una direcció musical d'un colorisme irresistible i una direcció escènica que evoca amb brillantor la commedia dell'arte i la maquinària del teatre barroc, som davant d'un espectacle total que sadolla els sentits. Per què ha trigat tant a ser editat? El mateix segell ens ofereix, captat com el Cavalli a La Monnaie de Brussel·les, L'Orfeo de Monteverdi. De nou Jacobs es confirma com un sobirà incontestable en aquest repertori, la coreògrafa Trisha Brown signa una posada en escena d'una depurada abstracció només comparable a la seva bellesa, i Simon Keenlyside és un cantor traci d'accents entendridors.

Xavier Cester
Avui