Gergiev debuta al Liceu amb dues peces d'òperes de Wagner
12/11/2006 |
El director obre el cicle d'Ibercamera amb l'orquestra i cors del Mariinski.
Valery Gergiev, el prestigiós director de l'orquestra del Teatre Mariinski de San Petersburg, debuta aquesta tarda (19.00 hores) al capdavant de la seva formació al Gran Teatre del Liceu amb la interpretació de dues peces de Wagner, l'acte primer de La Valquíria i el segon de Parsifal. El concert obre la temporada d'Ibercamera, a la vegada que tanca la gira de la formació per diverses ciutats espanyoles, on els 250 músics i membres del cor Mariinski (del total de 2.000 que treballen normalment en aquest teatre) han ofert diferents programes interpretant obres de Rakhmàninov, Txaikovski, Brahms, Mahler o Rimski-kórsakov.
Aquesta gira ha tingut, segons Gergiev, un ritme "frenètic", ja que en 14 dies han ofert 10 concerts. Però en cap moment s'han descuidat els detalls dels programes. "No improvisem ni experimentem gens", explica el director rus, conegut també com El gran tità. Es tracta de concerts "molt preparats que ja hem estrenat per separat a San Petersburg, Londres o Nova York".
Gergiev va manifestar dimarts passat a Madrid, abans del seu concert al Teatro Real, que durant la gira s'havia endut una grata impressió del gran salt que ha fet Espanya, a nivell d'infraestructures culturals i d'activitats que s'hi desenvolupen. "Només s'ha de veure l'enorme quantitat d'espectaculars auditoris que s'han inaugurat", va dir. Aquest és el cas del de Girona, on van presentar peces de Wagner, Rakhmàninov i Brahms el 4 de novembre passat, amb gran acceptació del públic. I va llançar aquest pronòstic: "A aquest pas, Espanya guanyarà el Japó, que és el país que té una quantitat més gran de sales per a aquest tipus d'actuacions".
El director també va aprofitar l'ocasió per donar a conèixer la inauguració d'un nou auditori a Sant Petersburg, el dia 29 de novembre: "Serà la segona casa de l'orquestra Mariinski". En aquest projecte, que comptarà amb 1.200 localitats, s'hi han invertit al voltant de 50 milions de dòlars i en el disseny s'ha donat predomini absolut a l'acústica.
"Un edifici d'aquestes característiques és un instrument més per a nosaltres", explicava el director rus per a qui, a més, la construcció d'aquest teatre és un clar símptoma de la revitalització de l'activitat cultural del seu país: "És curiós, però ara ens reunim més amb el ministre d'Economia que amb el de Cultura, gràcies a una política estatal molt positiva per a la cultura".
No obstant, des del seu punt de vista, el més important perquè qualsevol projecte funcioni és la relació que s'estableix entre les persones, "que ha de ser una cosa natural i espontània". Gergiev va destacar "com treballen a València per la seva comunitat, o a Barcelona, on no existeixen pressions". I va posar l'exemple de La Scala: "Va ser molt desagradable la ruptura que es va produir entre el teatre milanès i el director Riccardo Muti després de les pressions dels músics", recorda. "Jo mai podria treballar d'aquesta manera".
LETICIA TIMÓN
El Periódico