Caballé-Domènech dirigeix una «Lucia di Lammermoor» expressiva i poc romàntica
10/11/2006 |
Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, és una de les obres més programades pel Liceu, el darrer cop fa set anys en la temporada 1999-2000. El personatge de Walter Scott tornarà a pujar a l'escenari barceloní a partir de demà i ho farà amb una producció de l'Opernhaus Zürich, signada per Robert Carsen.
El director barceloní Josep Caballé-Domènech dirigirà per primer cop aquesta partitura –és també la primera vegada que s'encarrega d'una producció sencera al Liceu, però no la darrera, segons va avançar ahir el director artístic, Joan Matabosch–. S'han programat divuit funcions en tres repartiments fins al 4 de desembre. La soprano Edita Gruberova, cap de cartell, ja ha anunciat que no podrà cantar el dia de l'estrena per malaltia. El dia 19 encara no és segura la seva recuperació, en canvi el dia 23 està gairebé assegurada la seva reincorporació. La italiana Patrizia Ciofi, del segon repartiment, la substituirà el dia de l'estrena en el paper principal de Lucia: «És un dels rols més complicats tant tècnicament com interpretativa. Lucia és un personatge complex que no viu mai en la normalitat.» La granadina Mariola Cantarero, la Lucia del tercer casting –i que va fer de cover la darrera vegada que es va programar Lucia al Liceu– afegeix que és un personatge visceral que ho porta tot a l'extrem: «Té un gran sentiment de dolor i trencament interior. Per això, a banda de la dificultat tècnica, cal anar controlant les emocions.»
El tenor català Josep Bros, que va debutar fa 14 anys al Liceu amb Anna Bolena, interpretarà per segon cop al teatre barceloní el paper de Sir Edgardo di Ravenswood. Bros explicava ahir en roda de premsa la bona comunicació establerta amb el conjunt de l'equip i sobretot amb Caballé-Domènech: «Ens hem dit les coses sempre amb bona entesa.» «És difícil dirigir belcanto perquè t'has d'adaptar als cantants. Els tres repartiments són tres versions diferents de Lucia», replicava el director.
La Lucia di Lammermoor que presenta el Liceu destaca el vessant expressiu de l'obra i no és gens il·lustrativa: «Carsen ha agafat el Panteó romà, paradigma de l'ordre, i l'ha desajustat perquè els espectadors es posin en la pell de Lucia en cada moment i vegin la història a través dels seus ulls.»
V. GAILLARD
El Punt