Cerca de notícies

Enquesta

Ernest Martínez Izquierdo: L'OBC inaugurarà el Sónar

24/8/2003 |

 

El director de l'Orquestra busca punts d'encontre musicals.

L'OBC inaugurarà la pròxima edició del Festival Sónar. La música electrònica i la simfònica, dos estils diametralment oposats, han de buscar punts d'encontre. La fusió i el mestissatge han obert nous camins i creat nous públics, han fet que persones d'àmbits diferents es trobin i s'enriqueixin; és una manera d'estimular els músics de l'orquestra i a mi mateix, i també una manera d'obrir-la a la ciutat. Que el resultat sigui un èxit o un fracàs és secundari, l'important és l'aventura.
M.P. Serà un concert amb DJ solista i orquestra simfònica?
E.M.I. Pot ser. En aquest moment estem pensant, amb els organitzadors del Sónar, a convidar un DJ a tocar amb l'orquestra com si fos un concert amb solista, que estableixin diàlegs, però encara s'ha d'acabar de decidir. Només sabem que serà una producció especialment creada per a l'ocasió.
M.P. Vostè ja havia actuat al Sónar, fa anys...
E.M.I. Sí, a la primera edició hi vaig dirigir la formació Barcelona 216. És un festival que m'agrada i n'admiro els organitzadors perquè va començar molt petit i ha crescut d'una manera increïble amb propostes molt interessants.
M.P. Quin és el model de programa que vol oferir?
E.M.I. És el de la temporada que ara començarà, la barreja de repertoris. Vull que a cada programa hi hagi una aventura i alguna cosa que pugui plaure, que la gent vingui sense por i amb curiositat per descobrir obres noves i amables, com Lindberg, Adams o Torke. Messiaen, en canvi, no m'he atrevit a programa-lo dins la temporada i és dins del Festival de Música Contemporània, ja que Des canyons aux étoiles (1970-74) són dues hores de música difícil d'entrar-hi. Aquesta temporada passada hem tingut sorpreses molt agradables, com el primer concert que vaig dirigir, amb Lindberg, o el Concert per a trombó de Berio: m'esperava xiulets però va ser aplaudit i respectat. L'any que ve, amb la Quarta de Mahler, també faré Berio.
M.P. Quin repertori li agradaria treballar amb l'OBC?
E.M.I. Les simfonies de Mahler; és com dirigir la Tetralogia. La idea és dirigir una simfonia cada any. Aquesta temporada farem la Quarta, la següent la Sisena, i després la Primera amb La cançó de la Terra o els Kindertotenlieder. L'orquestra ha interpretat molts Mahlers amb Decker i pot respondre molt bé, tot i que suposo que després de Decker hi haurà polèmica amb les meves versions...
M.P. Per què Mahler?
E.M.I. Mahler és un compositor incomprès. Els moderns el consideraven un carca, però la seva música permet moltes lectures, té un món intern ric, contradictori i caòtic, amb una visió molt particular del món simfònic, que en aquella època ja estava en plena decadència.
M.P. Quin balanç fa de la seva primera temporada al front de l'OBC?
E.M.I. Molt positiu. Ha estat una temporada de traspàs i m'ha anat molt bé dirigir poc per poder ficar-me en la base de l'orquestra. He tingut temps per treballar i parlar amb cadascun dels músics i estic molt satisfet de l'ambient que s'ha creat després de tot l'enrenou del meu nomenament. Hem fet oposicions per cobrir vacants i he deixat lliure el segon faristol per convidar solistes que s'alternin amb el concertino. També estic mirant altres formes de cobrir places, bé com a col·laboradors o amb contractes a temps parcial, per als músics que no vulguin una relació estable amb l'orquestra. Però hi ha decisions que han de passar un llarg procés de gestió abans d'aprovar-se. Necessitem més marge d'acció, per això crearem una fundació, que no afectarà els músics però que farà que cada petita decisió no hagi de ser aprovada pel Parlament de Catalunya.
M.P. Quins són els principals esculls amb què ha topat aquest any?
E.M.I. L'acústica i l'ampliació de la plantilla, que he hagut d'aparcar per qüestions pressupostàries. No demano deu persones més de cop, però sí poder substituir un músic malalt amb un suplent de nivell. Ara estem sota mínims, sobretot en la corda, que no pot lliurar mai perquè no hi ha suplents. És imprescindible formar un sistema de torns perquè els músics descansin i puguin rendir millor, i per a això s'ha d'augmentar la plantilla. Una altra possibilitat és fer concerts quinzenals. Durant dos mesos els programes es repetirien un cap de setmana a Barcelona i el següent per Catalunya. Així l'orquestra tindria més temps per madurar les obres i el públic de tot Catalunya tindria l'oportunitat d'escoltar l'OBC, una orquestra que porta el nom de Nacional de Catalunya.
M.P. Catalunya té prou auditoris per fer gires?
E.M.I. Lleida té un bon auditori, petit però amb molt bona acústica. A Girona se n'està construint un altre. Tarragona té el Palau de Congressos... I no hi ha gaire res més.
M.P. Apuntava també el problema de l'acústica.
E.M.I. L'Auditori té una bona acústica, però és millorable. El problema principal és en els extrems de l'escenari, els baixos i els violins no se senten entre ells, i també per al públic de platea, on els violins no sonen i la veu solista no corre. Cal fer un estudi i que una empresa especialitzada doni solucions. No es tracta de grans obres sinó de fer les petites correccions que des que es va inaugurar l'Auditori no s'han fet. L'Auditori ha estat l'aneguet lleig de la ciutat i ningú ha volgut assumir que és important per a la cultura. No hi ha sala de cambra, la Sala Polivalent està tancada i ara fins i tot es tancarà la sala de columnes a causa de les obres de l'Esmuc [Escola Superior de Música de Catalunya], o sigui que no sé on farem el cicle de concerts de cambra. Però com a responsable de l'OBC he de lluitar perquè l'orquestra soni el millor possible. I també és important de cara enfora, quan vénen orquestres convidades, que han de perdre molt de temps fent adaptacions acústiques. L'Auditori no està acabat. De les tres sales previstes només en tenim una. Com puc treballar els instruments per seccions? Si tinguéssim les tres sales podríem funcionar molt bé.

Marta Porter
Avui