Cerca de notícies

Enquesta

L'hora d'Eiji Oue

17/10/2006 |

 

El japonès s'estrena divendres com a director titular de l'OBC amb «La cinquena de Mahler»

El director japonès Eiji Oue agafarà per primer cop aquest cap de setmana la batuta com a director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Oue, que ahir a la tarda confessava estar «impacient» per estrenar-se, abordarà La cinquena de Mahler i dues obres de compositors catalans: Catalonia, suite popular, núm. 1 (1899) d'Isaac Albéniz i el Concertino per a orquestra de corda (1929), de Robert Gerhard. «Estic molt, molt, molt content amb els músics. Sé que puc portar aquesta orquestra al seu més gran nivell i presentar-la al món sencer», prometia.

Eiji Oue, el relleu d'Ernest Martínez Izquierdo com a director titular de l'OBC, debutarà en el càrrec divendres (21 h), dissabte (19 h) i diumenge (11 h) amb La cinquena de Mahler (1860-1911), una simfonia en què l'autor de la Bohèmia va arribar al seu cim creatiu al mateix temps que tenia una profunda necessitat de renovació. «Quan Mahler la va escriure estava vivint tota una experiència musical, per la qual cosa em sembla adient estrenar-me amb aquesta peça. Tant jo com els músics sabem que, tot i que ens estem coneixent, som a l'inici d'una experiència musical molt excitant.»

Així, La cinquena de Mahler –popular en molt bona part per l'adagietto que Visconti va incloure al seu film Mort a Venècia– encetarà –juntament amb peces d'Albéniz i Gerhard, fet que certifica l'interès per autors catalans manifestat anteriorment pel japonès– aquesta nova etapa de l'OBC, forçada arran de les discrepàncies entre Martínez Izquierdo i alguns músics. «Estic molt, molt, molt content amb els músics, amb qui només havia treballat com a director convidat, i ara estic impacient per fer-ho com a director titular. No faré cap canvi en l'orquestra així d'entrada, sinó que tot tindrà el seu curs natural. Entenc que tothom vulgui saber cap on volem anar i quin és concretament el nostre somni, però són preguntes que no poden ser contestades ara mateix. El gran repte és saber cap on ens dirigim i arribar-hi per mitjà de grans programes però també de peces fresques i noves, i de gires que ens permetin presentar aquesta orquestra al món. Sé que la puc portar al seu més gran nivell, i quan a aquests músics els pugui treure tot el que tenen dins, haurem creat màgia.» Oue, per aconseguir-ho, no abandonarà els seus projectes paral·lels amb orquestres d'Alemanya i el Japó però, segons afirmava, «Barcelona ha passat a ser la meva llar i el meu focus musical». Permetrà als estudiants de l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya, situada a les instal·lacions de L'Auditori) assistir als assajos («l'educació ha estat des de sempre una part fonamental») i procurarà que la música arribi a la gent «d'una manera molt profunda». «És la meva tasca intentar que el públic no només pagui una entrada i passi dues hores entretingudes sinó que visqui experiències extraordinàries. No ho faig com a mestre, perquè mestres ho eren Beethoven, Mozart, Mahler, Shakespeare, Dostoievski i Nietzsche, però sí com a mèdium.»

G. VIDAL
El Punt