Cerca de notícies

Enquesta

Kent Nagano: "Limitar la llibertat artística és sinistre i perillós"

3/10/2006 |

 

Entrevista: Kent Nagano El director nord-americà, successor de Zubin Mehta a l'Òpera de Baviera, obre la temporada de Palau 100 amb Wagner i Bruckner.

Kent Nagano (Berkeley, 1951) és l'encarregat d'obrir avui (21 h) la nova temporada de Palau 100. El director nord-americà ha agafat el relleu de Zubin Mehta al capdavant de l'Òpera Estatal de Baviera, un dels millors coliseus d'Europa, i serà amb l'orquestra del teatre muniquès que aquest vespre oferirà al Palau de la Música Catalana l'Idil·li de Siegfried de Wagner i la Simfonia núm. 4 de Bruckner. Això sí, amant de les rareses, interpretarà la menys divulgada versió original.

Per què va acceptar la titularitat de l'Òpera Estatal de Baviera?
L'òpera ha estat una part important de la meva vida artística, però sempre he volgut mantenir un equilibri entre el teatre i el repertori simfònic. A Munic puc treballar aquests dos aspectes simultàniament amb una formació que com a conjunt orquestral té una tradició de 460 anys. Per a mi és un gran honor entrar a formar part d'aquesta important tradició musical.

Vostè és conegut per l'amplitud del seu repertori, la defensa d'obres i autors mig oblidats, així com per l'atenció a la música actual. ¿Seguirà en la mateixa línia?
Crec que s'ha de tenir cura del gran repertori, preservar la tradició per permetre d'aquesta manera que evolucioni mirant el futur. No és tan important fixar-se en quina època va ser escrita una obra o qui la va compondre com en la qualitat de cada títol. La meva primera temporada està plantejada com una gran panoràmica d'aquest repertori més tradicional.
Com es pot mantenir la qualitat artística amb una activitat frenètica de funció diària?
És cert que el volum de feina és enorme. De fet, no queden gaires teatres de repertori, pràcticament només els de Munic i Viena. Per això cal un equip extraordinari de col·laboradors en tots i cadascun dels departaments, no només a l'orquestra, com els que tinc al Teatre de l'Òpera de Munic.

Les orquestres d'arreu tenen un so cada cop més estandarditzat. Quines característiques creu que té el seu conjunt bavarès?
Té un so molt distintiu que només es pot aconseguir amb el temps, un so que es pot escoltar, però també fins i tot tocar, paladejar i veure. És molt profund, molt fosc i al mateix temps, sense que això sigui contradictori, brillant.

Aquesta temporada ha assumit també la titularitat de l'Orquestra Simfònica de Mont-real. Com es poden compaginar aquestes dues feines, amb milers de quilòmetres entre elles?
És evident que hauré de canviar la meva forma de viure i de treballar. Això implica reduir molt les meves activitats com a director convidat en altres orquestres. Durant els darrers sis anys he compaginat també feines a Berlín i Los Angeles, però era diferent perquè a l'Òpera de Los Angeles es feien nou o deu títols per temporada, mentre que a Munic n'arribem a fer una quarantena!

Què opina de la cancel·lació de les representacions d'Idomeneu a la Deutsche Oper de Berlín, que tanta polèmica ha aixecat?
No tinc una resposta clara a aquest tema. El que sí que puc dir és que és sinistre limitar la llibertat artística. Sense cap mena de dubte, s'ha de mirar per la seguretat dels intèrprets i del públic, però la retallada dels drets de l'expressió artística és molt perillosa.

Xavier Cester
Avui