Cerca de notícies

Enquesta

Un Mozart molt actual

30/9/2006 |

 

El Liceu inaugura la temporada operística amb l'estrena d'una nova producció de 'La clemenza di Tito' firmada per Negrín.

El Liceu inaugura dilluns la seva temporada operística amb La clemenza di Tito, un títol de Mozart per commemorar el 250 aniversari del naixement del músic salzburguès. Relativament poc representada (al Liceu només s'ha vist tres cops i la primera en alemany), s'estrena ara en una nova versió escènica de Francisco Negrín i coproducció amb l'Òpera de Leipzig i protagonitzada per Michael Schade, Veronique Gens, Ofèlia Sala, Vasselina Kasarova, Marianna Pizzolato i Umberto Chiummo.

Negrín, que ha apostat per un edifici asèptic de metall i vidre en l'escenografia, assegura que és "una òpera molt actual". "Els personatges són éssers absolutament egoistes, cadascú va a la seva, i això els porta a destruir el món on viuen. Al segon acte, han de trobar una nova manera de viure i aquesta no és cap altra que adonar-se que han de ser compassius i clements, dialogants". Mentre Negrín compara aquest primer acte amb el món actual i la destrucció de Pompeia als atacs de l'11-S, la soprano Veronique Gens ha definit el seu personatge com "una mala bèstia, manipuladora, i amb molt de poder". "Com Condolezza Rice", puntualitza Negrín; "o Margaret Thatcher", afegeix Gens. Davant tants referents polítics, Michael Schade no es va voler quedar enrere i va comparar el seu Tito amb Kofi Annan. "Hi ha un aspecte del perdó cruel, quan saps que els altres no obliden els errors que has comès", afegeix.

Sebastian Weigle, director titular de l'orquestra del Liceu, va afegir que es tracta d'una òpera seriosa en què s'han volgut conservar tots els recitatius. "Hi ha escenes que són autèntiques joies operístiques i de les millors de Mozart", conclou.

Sobre 'Idomeneu'
Mentre a Alemanya s'ha obert un debat polític i artístic sobre la conveniència o no de cancel·lar l'Idomeneu de Hans Neuenfels, sorprenentment al Liceu gairebé no es va poder ni parlar del tema. Quan se li va preguntar sobre l'afer, Sebatian Weigle, berlinès i director habitual a la Deutsche Oper de Berlín, es va negar a respondre. Davant la sorpresa dels periodistes, Michael Schade va al·legar en defensa seva que "com més es pregunta més propaganda es dóna a l'assumpte", però no es va estar de dir que és un tema que "fa por". "No concebo que una opinió política o religiosa pugui interferir en el fet que la gent faci la seva feina". Negrín va rebutjar "l'autocensura" i va qualificar el tema d'absurd i "paranoia absoluta".

Marta Porter
Avui