Cerca de notícies

Enquesta

L'antídot d'Abba

24/9/2006 |

 

Els ecos dels festivals d'estiu s'apaguen mentre tot està a punt per a la nova temporada. Però mai és tard per recordar el millor del curs passat, i això és el que han fet un any més el Grup de Liceistes de 4t i 5è pis, atorgant el premi al millor cantant de la temporada a la soprano Fiorenza Cedolins per la seva interpretació de Madama Butterfly. La rentrée discogràfica també està marcada per alguns dels protagonistes de l'estiu, com María Bayo i Al Ayre Español. El Festival de Torroella de Montgrí ens va donar el primer tast de la col·laboració entre la soprano i el grup d'Eduardo López Banzo i ara Harmonia Mundi ofereix el plat complet, un saborós CD d'àries de sarsuela barroca de José de Nebra amb una Bayo en plenitud.

De festival continu es pot titllar l'edició gradual de les cantates de Bach a càrrec de John Eliot Gardiner per a Soli Deo Gloria. Ara és el torn dels volums 19 i 21, i un cop més hem de parlar de les contínues alegries que dóna el Cor Monteverdi, mentre que la contralt Nathalie Stutzmann ens aconsella romandre ferms contra el pecat en la Cantata BWV54, una de les perles d'aquesta entrega. No deixem l'esfera sacra, perquè Robert King aborda les impressionants Vespres de la Beata Verge de Monteverdi per al seu segell de sempre, Hyperion, i amb el seu fidel The King's Consort. Es tracta d'una lectura típicament british, amb tot el bo i dolent que això implica, és a dir, sense la vitalitat d'intèrprets llatins com Rinaldo Alessandrini, però amb un acabat tècnic impol·lut que sempre va a favor de la música.

Tanmateix, dues de les novetats més impactants de les darreres setmanes tenen un marcat to tràgic, no debades el recital que Véronique Gens ha enregistrat per a Virgin es titula Tragédiennes. De l'Armide de Lully a l'Armide de Gluck, la soprano fa, ben acompanyada per Christophe Rousset i Les Talens Lyriques, un recorregut fascinant per la tragèdia lírica francesa. Tragèdia més cataclísmica és la que transpira dels pentagrames de la Simfonia núm. 6 de Mahler, sobretot quan és defensada per una orquestra que porta aquesta música en l'ADN com la del Concertgebouw i un director de cap clar i cor calent com Mariss Jansons. Tanmateix, l'al·licient d'aquest doble CD editat pel propi segell del conjunt holandès és Sebastian im Traum, la darrera i magistral obra orquestral de Hans Werner Henze inspirada en un poema de Georg Trakl. En l'hivern de la seva carrera, el compositor alemany continua demostrant per què és un dels grans.

L'antídot ideal contra de tanta tragèdia és sens dubte I Let the Music Speak (Deutsche Grammophon), el disc que Anne-Sofie von Otter dedica a les cançons de Benny Anderson, ergo un dels membres d'Abba. Abordades sense manies, amb tota la cura i intensitat pròpies d'una gran liederista, aquestes són peces que arriben ben endins del cor.

Xavier Cester
Avui