Cerca de notícies

Enquesta

Pintar-ho tot

17/9/2006 |

 

A Jürgenn Flimm li agraden les programacions temàtiques, que segueixin un lema determinat. Així va anunciar que seria el Festival de Salzburg a partir de l'edició del 2007, la primera al seu càrrec, i així està sent la Triennal del Ruhr que també dirigeix fins a l'any vinent -nota al marge, Flimm va succeir en aquest certamen el 2005 Gerard Mortier, el qual també va dirigir Salzburg durant una dècada-. El festival alemany, ubicat en una gran varietat de localitzacions industrials i mineres reconvertides per a usos culturals a la regió del Ruhr, està dedicat enguany a l'home del barroc com a paradigma del naixement del subjectivisme en la cultura occidental.

Una de les propostes més atractives ha estat Rubens und das nichteuklidische Weib, peça teatral encarregada a l'hongarès Péter Esterházy, descendent de la mateixa família per a la qui va treballar Haydn. El text és una atractiva reflexió, a partir del moment de la seva mort, sobre aquest gran artista que, com no es cansa de repetir, ho va pintar tot, la qual cosa no li va impedir ser un actiu diplomàtic en diverses corts. La conflictiva relació amb el seu fill està complementada per Esterházy per la presència d'un matemàtic del segle XX, Kurt Gödel, la qual cosa deriva cap a disquisicions filosòfico-científiques, la veritat, no sempre fàcils de seguir. El punt fort d'aquest Rubens van ser els quadres vivents creats pel director d'escena, Philipp Stölzl, amb una plasticitat increïble. Ja fossin figures mitològiques o filòsofs com Sèneca, els personatges dels quadres de Rubens prenien vida, sortien dels grans marcs que envoltaven l'escenari situat en una punta d'una immensa central elèctrica de Duisburg i replicaven al seu creador amb una fluïdesa admirable.

A més del vessant visual, l'altre punt fort era el musical, ja que la peça anava puntuada per obres contemporànies al pintor, moltes de compositors poc coneguts com Carlo Farina o Salomone Rossi, al costat d'un Monteverdi, un Dowland o un Kapsberger, totes a càrrec del sempre excel·lent Musica Antiqua Köln (MAK). La pena va ser que el divorci anunciat entre el grup i el seu fundador, Reinhard Goebel, ha acabat com el rosari de l'aurora. El violinista alemany es va barallar de valent amb els músics i va marxar, irritat també perquè en un projecte com aquest Rubens, que havia engegat ell -la selecció musical és seva-, se l'havia deixat de banda a l'hora d'elaborar un text que no lligava amb els seus plans. Les actuacions al Ruhr les han assumit altres directors, però queden alguns dubtes. Crearà Goebel un altre grup? En entrevistes a revistes alemanyes afirma que no, fins i tot sembla que vol vendre part de la seva col·lecció d'instruments antics. També cal saber si MAK tirarà endavant sense el seu fundador o es reconvertirà amb un altre nom. Una forma trista de tancar una trajectòria gloriosa.

Xavier Cester
Avui