Cerca de notícies

Enquesta

Pobre Lohengrin?

6/8/2006 |

 

Fa uns dies, Xavier Bosch escrivia al Pel Darrere un article sobre el retorn de Lohengrin al Gran Teatre del Liceu en la producció de Peter Konwitschny. Com fa sis anys, hi va haver una forta divisió d'opinions, prova que, com a mínim, el públic no es va adormir. No sabem si Bosch va cridar en contra del director alemany (hi té tot el dret), però el seu article és interessant al provenir d'una persona que no pertany al gremi crític ni als que escriuen o parlen sovint d'òpera (tot i que el fet d'haver estat a Bayreuth l'allunya de l'estadi dels mers mortals).

Ras i curt, al periodista no li va agradar gens ni mica el muntatge, tot i que les seves raons, com sol passar fins i tot en el gremi crític, es queden en la simple aparença. Encara no hem escoltat ningú que critiqui Konwitschny per la concepció ideològica que té de Lohengrin, pel missatge que vol transmetre a l'espectador, només se'l censura perquè els personatges van en calça curta i es mouen molt (massa?) per l'escenari. I és justament el primer aspecte el que pot ser el més obert a discussió. Per exemple, Bosch es pregunta per què l'únic adult és Lohengrin. Si mirem amb una mica d'atenció la trama de l'òpera, comprovarem que el protagonista és un cavaller que prové d'un altre món, més pur que el que representen Elsa, Ortrud, el rei i tots els brabantins. La dicotomia entre un adult i un grapat de nois sense control, per tant, no és pas cap disbarat.

Per a aquest cronista, l'aspecte més provocador de la posada en escena és el tipus d'alternativa al món terrenal que representa Lohengrin. Ell reclama a Elsa una fe cega i ignorant, que no faci preguntes, el mateix que Barbablava exigeix a Judith en l'òpera de Bartók. La immensa majoria de comentaristes insisteixen a carregar la responsabilitat del fracàs de les dues parelles a les dones per la seva excessiva curiositat, una visió que sempre ens ha semblat massa misògina. O és que l'amor no es pot basar en el coneixement de l'altre? Sigui com sigui, el fracàs de Lohengrin en no poder mantenir la confiança d'Elsa o, dit d'una altra forma, la impossibilitat de dur a la pràctica la utopia que representa el cavaller del cigne comporta un preu terrible, l'autoritarisme militar que simbolitza aquest Gottfried armat sorgint de forma amenaçadora. Aquest final colpidor pot ser llegit com un avís a una societat cega incapaç d'entendre el missatge de llum que se li ofereix, però, almenys per a aquest cronista, hi pot haver inferències que tampoc deixen gaire bé l'estatus de salvadors com el fill de Parsifal. Lohengrin és l'única òpera de Wagner on no hi ha redempció de cap tipus i Konwitschny porta encara més lluny la foscor de la història. Bosch pot adduir que això també es pot fer amb una versió més convencional, i de raó no n'hi falta, tot i que és dubtós que tingués la mateixa força sacsejadora que la poderosa metàfora dramàtica d'aquest muntatge sensacional.

Xavier Cester
Avui