Cerca de notícies

Enquesta

Mor Elisabeth Schwarzkopf

4/8/2006 |

 

La soprano alemanya va ser una de les més grans intèrprets de Mozart i Strauss i una liederista excelsa.

"El temps és una cosa estranya". Així canta la Mariscala, el paper amb què més s'associa el nom d'Elisabeth Schwarzkopf, a El cavaller de la rosa de Strauss. Quan gràcies a les reedicions discogràfiques la seva veu és ara més present que mai, costa assumir la mortalitat dels grans artistes. Però el temps és inexorable i en la matinada d'ahir es va endur als 90 anys una de les més grans cantants del segle XX.

Schwarzkopf va protagonitzar una recerca incansable, gairebé fanàtica, de la perfecció. Sempre hi ha hagut la moda de criticar-la per l'excés d'artificiositat en el cant. Era una visió ben miop del rigor extrem amb què la soprano abordava el seu art, del respecte absolut que sentia pels compositors i del compromís ineludible que establia amb el públic.

Nascuda el 9 de desembre de 1915, Elisabeth Schwarzkopf va començar la seva carrera en el Berlín de Hitler, de fet la seva possible afiliació al partit nazi va ser un tema de polèmica al llarg de la seva vida. Però va ser dins la companyia de l'Òpera de Viena on la seva veu de soprano lírica, vellutada i homogènia, i el seu físic distingit i elegant, van començar a excel·lir.

La carrera de la cantant no es pot entendre sense un altre nom, el de Walter Legge, un dels més influents productors discogràfics de la història, que es convertiria el 1953 en el seu marit. Plegats van deixar un llegat sonor immens, ple de referències indiscutibles, que recorre tot el repertori de Schwarzkopf, amb Mozart i Strauss ocupant un lloc preeminent, però sense oblidar l'opereta i, esclar, el lied. Batutes com Wilhelm Furtwängler i Herbert von Karajan, i pianistes com Gerald Moore van ser partenaires habituals d'una cantant que al Liceu va aparèixer el 1964 com a Fiordiligi i el 1966 com a Mariscala.

Els Quatre últims lieder de Strauss, una altra de les interpretacions cimeres de la soprano, acaben amb la pregunta: "És potser això la mort?". No, els grans artistes com Elisabeth Schwarzkopf no moren mai.

Xavier Cester
Avui