Cerca de notícies

Enquesta

Jürgen Flimm: "El públic paga perquè hi actuen els millors"

2/8/2006 |

 

Entrevista: Jürgen Flimm El director artístic de la pròxima edició del Festival de Salzburg revela algunes de les seves propostes.

L'hora del relleu s'acosta. Aquesta tardor, Jürgen Flimm (Giessen, 1941) succeirà Peter Ruzicka com a intendent i director artístic del Festival de Salzburg. El pròleg al seu mandat no ha estat l'ideal, amb les (escasses) protestes que va rebre el seu muntatge de Lucio Silla. Un detall menor, en tot cas, per a un director amb un currículum d'innegable prestigi, que inclou la gestió de teatres com el Thalia d'Hamburg i festivals com la Triennal del Ruhr (fins al 2007), així com nombrosos espectacles teatrals i operístics, com L'anell dels Nibelungs representat a Bayreuth del 2000 al 2004. Flimm encara no ha fet mudança cap al Festspielhaus, però des de pocs metres de distància, en la seva oficina al centre de Salzburg, exposa els seus projectes.

Per què va acceptar fer-se càrrec del Festival de Salzburg?
Una de les raons és que conec molt bé el certamen. Vaig començar a treballar aquí el 1986, i des de llavors hi he dirigit molts espectacles, tant d'òpera com de teatre. Conec el lloc i conec la gent. Tot i així, m'ho van haver de demanar dos cops. El primer va ser fa set anys, quan em van proposar succeir Gerard Mortier, però vaig dir que no. Ara, però, he signat un contracte per cinc anys.
Què ha canviat per modificar la seva decisió?
Ara la programació és molt més extensa que quan vaig començar. Llavors només es feien dues obres de teatre, a més del Jedermann. També, durant aquests anys, s'han incrementat els espais on fer representacions.
Per què creu que li van proposar dirigir el Festival?
Vaig dirigir durant quinze anys el teatre Thalia d'Hamburg i durant sis el Schauspiel de Colònia. A més, he fet moltes posades en escena d'òpera. Suposo que em van oferir el càrrec perquè conec molt bé els dos terrenys.
Herbert von Karajan, Gerard Mortier i Peter Ruzicka han estat els seus antecessors. Com valora l'herència que li han deixat?
Tots tres van fer una molt bona feina. De Karajan va ser remarcable la quantitat de noves òperes que va dur al Festival. Mortier va canviar moltes coses, va posar l'èmfasi a tot el relacionat amb les arts escèniques, mentre que Ruzicka va realitzar un cicle molt bo sobre els compositors prohibits pel nazisme, com Schreker i Zemlinsky.
Quines novetats vol aportar vostè al Festival?
El punt de partida és diferent, tota la gent que es farà càrrec del Festival és nova, com Thomas Oberender, responsable de l'apartat de teatre, i Markus Hinterhäuser, que s'ocuparà dels concerts. Evidentment, no es pot canviar Salzburg de forma radical, com tampoc es pot enderrocar la catedral. Volem que cada edició tingui un tema, un eix central que li doni unitat. El del 2007 serà el costat fosc de la Il·lustració, el seu vessant nocturn. Al final de la majoria de les òperes de Mozart, com Così fan tutte o Les noces de Fígaro, tots els personatges sembla que hagin après alguna cosa i que tot el que han viscut no tornarà a passar. Però sabem que no és pas cert. No m'agradaria seure per esmorzar l'endemà amb els protagonistes de Così o amb els comtes Almaviva. De què poden parlar? Són parelles destruïdes. Per això volem explorar, també en la programació teatral i de concerts, què hi ha darrere d'aquestes situacions, què hi ha a l'altra banda de la raó.
Per tant, quines òperes programarà en el seu primer Festival?
Tindrem Armida de Haydn, El caçador furtiu de Weber, Benvenuto Cellini de Berlioz i Ievgueni Onieguin de Txaikovski. Totes són obres que mai s'han fet a Salzburg i estaran a càrrec de directors que mai han treballat al Festival, com Andrea Breth i Christof Loy. És una programació que té els seus riscos.
¿No hi haurà cap Mozart, després de les vint-i-dues òperes d'aquest estiu?
Reposarem la producció de Claus Guth de Les noces de Fígaro, però Nikolaus Harnoncourt no es farà càrrec de la direcció musical. Hem treballat plegats sovint i és un bon amic, per això em va demanar de no dirigir més òpera, només concerts. Ja té una edat i vol tenir cura de la seva salut.
Ruzicka es lamenta que ha comptat amb menys pressupost que Mortier. Amb quina situació es trobarà vostè?
Ruzicka deixarà alguns diners per a l'any vinent, però sabem que en el segon festival en tindrem menys. Tenim bons espònsors, però no poden compensar el que no dóna el govern.
Esdeveniments com l'estrena la setmana passada de Les noces de Fígaro donen al Festival una imatge molt elitista. ¿No hi ha manera de trencar amb aquesta imatge?
Si tota aquella gent va pagar el que va pagar és perquè volia veure Netrebko, Harnoncourt, tot un equip que és impossible de trobar junts en la mateixa producció en cap teatre del món. La subvenció de l'Estat no arriba al 30% del pressupost, per tant, la resta de finançament d'aquest immens Festival ha de sortir de la taquilla. Si el públic paga tants diners és perquè a Salzburg hi vénen els millors artistes del món i se'ls ha de pagar, encara que rebaixin una mica el caixet.
¿Com afectarà la seva carrera de director la feina a Salzburg?
Continuaré dirigint a l'hivern, però no ho faré aquí, és impossible. Cinc setmanes de festival amb unes 230.000 entrades donen molta feina. Parlar amb els artistes i assistir als assajos serà una bona compensació.

Xavier Cester
Avui