Cerca de notícies

Enquesta

La força dels símbols

23/7/2006 |

 

Pocs dubten que la Novena simfonia de Beethoven, a més de ser una de les partitures més decisives de la història de la música, és també un gran cant a la fraternitat humana, convertit també en un crit de llibertat, sobretot en circumstàncies determinades, per exemple, quan Leonard Bernstein va canviar Freude (alegria) per Freiheit (llibertat) en la versió que va dirigir a Berlín després de la caiguda del mur. La potència artística de creadors universals com Beethoven i la riquesa semàntica dels símbols, tanmateix, permeten lectures que avui en dia ens semblen perverses, i així la Novena també va servir per celebrar l'aniversari d'Adolf Hitler, gentilesa de la Filharmònica de Berlín i Wilhelm Furtwängler. Si Arturo Toscanini creia que no es podia tocar Beethoven alhora en un país oprimit i en un de lliure, el seu col·lega alemany afirmava que "Beethoven fa lliure el públic allà on és interpretat". Esclar que els nazis també empraven sense manies el terme llibertat.

Una Novena amb força càrrega simbòlica és la que no va poder tenir lloc a Barcelona el 19 de juliol de 1936. L'alçament militar del dia abans va frustrar el que havia de ser el punt culminant de la Setmana Contra la Guerra, preludi de l'Olimpíada Popular. L'últim assaig de Pau Casals al Palau de la Música amb la seva orquestra i l'Orfeó Gracienc, i el seu comiat emocionat a cantaires i instrumentistes, han entrat ja en la llegenda del país. L'immens músic mai va poder tornar per dirigir la Novena.

Setanta anys després, el Teatre Grec, escenari previst d'aquell concert, va acollir la simfonia beethoveniana, tot i que les quatre gotes que van anar caient semblava que tindrien el mateix efecte repressor que les armes de Franco. Una hora més tard del previst, i després que l'Orfeó Gracienc i la Coral Càrmina va oferir, per distreure el personal que omplia el teatre, el Cant dels ocells i El rossinyol, Yaron Traub va poder aixecar la batuta en una versió que va tenir més càrrega simbòlica que valor musical.

Bona part del problema estava en la mateixa acústica del Grec, opaca i gens afavoridora, amb un resultat sonor empobridor que feia la impressió que en l'Orquestra Mundial de Joventuts Musicals tocaven la meitat de músics. Traub no es va voler complicar la vida ni va intentar buscar metafísiques poètiques o sublimitats espirituals i es va limitar a quadrar les dispars forces a la seva disposició, incloent un quartet de solistes heterogeni i dues masses corals que van sortir prou airoses de les tremendes dificultats que planteja Beethoven. En tot cas, la força dels versos de Schiller, que ja 30 anys abans d'escriure la simfonia havien atret l'atenció del compositor, la puixança de la música de Beethoven i la plena sintonia entre escena i grades van fer que, un cop més, es produís el miracle d'aquest gran "bes per al món sencer".

Xavier Cester
Avui