Cerca de notícies

Enquesta

Peralada aposta per la sarsuela

21/7/2006 |

 

L'estrena de 'Luisa Fernanda' aviva l'afició per un gènere de gran tradició a Catalunya.

El Festival de Peralada obre les portes a la sarsuela amb una gran producció de Luisa Fernanda, un popularíssim títol que el compositor Federico Moreno Torroba va estrenar l'any 1932. El muntatge es veurà demà i demà passat a l'Auditori dels Jardins del Castell amb les entrades esgotades per dissabte i a punt de fer-ho per diumenge.
Aquesta versió de Luisa Fernanda, amb una depurada i moderna posada en escena d'Emilio Sagi, suposa el debut a la mostra empordanesa de l'Orquesta Sinfónica de Madrid i el seu cor, titulars del Teatro Real, liderats pel director musical de l'òpera capitalina, Jesús López Cobos. Entre els solistes figuren brillants intèrprets de la lírica nacional com el tenor català Josep Bros (Javier Moreno), la mezzosoprano canària Nancy Fabiola Herrera (Luisa Fernanda), la soprano granadina Mariola Cantarero (duquessa Carolina) i el baríton malagueny Carlos Álvarez (Vidal Hernando).

Més de 180 persones, entre tècnics i músics, s'han desplaçat a Peralada per muntar aquesta sarsuela. Arriben procedents de Madrid, on les funcions, amb Plácido Domingo en el repartiment, han acabat aquesta setmana. Anteriorment el muntatge va triomfar a La Scala de Milà i a l'Òpera de Washington.

RENOVACIÓ
A Barcelona hi ha hagut una gran tradició de sarsuela que el Liceu aviat recuperarà, després de gairebé quatre lustres d'absència, amb l'estrena d'una obra d'Amadeu Vives en coproducció amb el Teatro de la Zarzuela de Madrid. El Liceu solia representar els grans títols del gènere, especialment els d'Amadeu Vives, autor de Doña Francisquita, que el 1891 va contribuir a crear l'Orfeó Català amb Lluís Millet. Precisament aquest títol va pujar a escena per última vegada al teatre de la Rambla el 1988, amb Eneldina Lloris i Alfredo Kraus.

Durant els últims 15 anys la tradició s'ha mantingut en teatres com el Tívoli i l'Apolo. Tots dos han acollit temporades de sarsuela que han comptat amb el suport incondicional dels amants del gènere. Un altre teatre del Paral.lel, el Victòria, va estrenar una versió actualitzada de La generala, també d'Amadeu Vives, ideada per Paco Mir, membre de Tricicle.

El ressorgiment de la sarsuela sembla anar de debò. Fa poc, Josep Bros i la soprano María Gallego, la seva dona, van gravar un disc amb alguns dels passatges més populars del gènere, com la romança De este apacible rincón de Madrid i el duo Caballero de alto plumero, tots dos de Luisa Fernanda; De España vengo, d'El niño judío (1918), de Pablo Luna, i Mujer de los ojos negros, extreta d'un dels grans èxits de Jacinto Guerrero, El huésped del Sevillano (1926). "El disc està tenint molt bona acceptació --destaca Bros--. A Barcelona hi ha verdadera adoració per la sarsuela". I afegeix que, malgrat el que molts creuen, no és més fàcil que cantar òpera: "La dificultat és molt més gran perquè la dicció és en el teu propi idioma".

Nancy Fabiola Herrera, protagonista d'aquesta Luisa Fernanda, aplaudeix el compromís del Festival de Peralada amb la sarsuela, un gènere present en diverses edicions. "A Catalunya hi ha hagut una gran tradició i a Barcelona se'n van estrenar molts títols. És importantíssim que un poble no oblidi el seu passat artístic i per això crec que el rescat d'un gènere que forma part de la cultura d'aquesta Espanya polièdrica mereix un aplaudiment", apunta. Per la cantant, el ressorgiment del gènere és un fet, com demostren la publicació d'un DVD de la producció, que a més s'ha retransmès per TVE, i que no quedin gairebé entrades a Peralada.

Treure-li la caspa al gènere és un dels objectius del Festival de Peralada, que l'any passat ja va estrenar una refrescant versió de La verbena de la Paloma realitzada per Comediants. "S'està prenent consciència que la sarsuela no és un gènere menor, que no és la germana lletja de l'òpera. Té la seva pròpia personalitat i això és el que ens agrada", sentencia Herrera. Muntatges com el de Luisa Fernanda --"elegant, funcional i perfectament exportable", apunta-- són claus per assegurar la seva pervivència.

MARTA CERVERA
El Periódico