Yukiko Akagi. Idees pròpies
11/7/2006 |
Obres de Scarlatti, Takemitsu, Liszt i Rachmaninoff
Divendres 14 de juliol. 22:30 h. Palau Maricel. Saló d’Or. Sitges
Concerts de Mitjanit. Festival Internacional de Música de Sitges
A la 51a edició del “Concurs Internacional de Piano Maria Canals” hi va participar una jove pianista que va deixar atònits els assistents. Una obra tan popular com el “Concert per a piano” de Robert Schumann es va convertir, en les seves mans, en una experiència sonora nova, inesperada i molt personal. Si finalment només va assolir un meritori segon premi, molts van considerar que el jurat va valorar més altres aspectes que no pas la forta personalitat musical i interpretativa que va mostrar aquesta pianista. Un fet habitual en els concursos de música i que des de les nostres pàgines hem criticat en més d’una ocasió.
I és que parlem de Yukiko Akagi, una pianista japonesa de forta personalitat i gran presència escènica. És un espectacle veure-la tocar. Per l’expressivitat que desprèn el seu cos i la seva mirada. Per la claredat i precisió de la seva tècnica i per la intensitat del seu discurs musical. Tant és així que Salvador Mas, que és qui va dirigir l’Orquestra Simfònica del Vallés en l’esmentat concert de Schumann, ja l’ha contractada per protagonitzar diversos concerts a Vancouver.
La mateixa pianista comenta, en conversa amb LPC, que “el premi del concurs no comportava contractes per a concerts, però el més valuós que en vaig obtenir va ser trobar gent que sí que me’n va proposar i em va obrir la possibilitat de tornar a aquest meravellós país a tocar”.
El festival d’estiu de Sitges, “Concerts a Mitjanit”, ha convidat aquesta interessant intèrpret per a un concert en l’edició d’enguany, al costat de noms tan consagrats com el de Joaquín Achúcarro i d’altres joves realitats, algunes de les quals han passat per La Porta Clàssica i pel Cicle de Joves Intèrprets (JIC) que organitza la nostra revista, com el violoncel·lista Pau Codina o el Quartet Casals.
Yukiko Akagi va iniciar els seus estudis a l’edat de quatre anys, al Conservatori de Toho, al seu país natal. “No hi havia músics en la meva família. Recordo la primera vegada que vaig veure un gran pianista tocar el “Vals de Mefisto” de Liszt a la televisió. Aleshores vaig desitjar amb bogeria aprendre a tocar el piano. Els meus pares no tenien ni idea d’on podia començar els meus estudis i als quatre anys em van portar a unes classes en grup durant una temporada. Encara que m’adormia només començar la classe, em despertava i era la persona més feliç del món quan arribava el meu torn i era jo la que havia de tocar”. Després de 7 anys d’estudis a Tòquio i de guanyar diversos premis va instal·lar-se a Nova York, on va iniciar el perfeccionament al Mannes College of Music, amb Jerome Rose, i el maig del 2005 va acabar els seus estudis al Manhattan School of Music, on va estudiar amb Solomon Mikowsky. A partir d’aquí, ha tocat en sales tan prestigioses com el Weill Recital Hall al Carnegie Hall, l’Steinway Hall, i l’Alice Tully Hall al Lincoln Center de NovaYork.
A Sitges, Yukiko Akagi presentarà un programa eclèctic i exigent. “M’agrada tocar diferents tipus de música perquè m’agrada ser capaç de produir diferents sons, trobar diferents formes de frasejar i explorar noves vies expressives a través de l’instrument”.
En el programa que presentarà el 14 de juliol al Palau Maricel destaca, entre obres de Scarlatti, Liszt i Rachmanninov, la presència d’una obra com “Les yeux closes”, del seu compatriota Toru Takemitsu. “Crec que Toru Takemitsu és un pont important entre la cultura japonesa i la música occidental. Va estudiar amb Olivier Messiaen i per tant va integrar la gran tradició francesa i el nostre món sonor. El seu llenguatge m’és molt proper gràcies a la seva sensibilitat japonesa. Adoro la sonoritat de la seva música”.
Rachmaninov, Liszt, Scarlatti...”cada compositor té el seu propi llenguatge. Crec que el més difícil i el més apassionant és descobrir la connexió entre tu i el compositor que interpretes”.
Yukiko Akagi pertany a la generació de pianistes asiàtics que darrerament està aportant intèrprets molt interessants. Si la Xina exporta, de sobte, estrelles com Yundi Li o Lang Lang, tots ells posseïdors d’un nivell tècnic espectacular, el Japó ja té una tradició musical molt més vinculada a occident, si be és cert que no ha estat en el camp del piano on més han destacat. Yukiko Akagi, una dona amb un caràcter aparentment més novaiorquès que no pas japonès, ens va parlar també de les característiques de l’escola tècnica i pedagògica dels seu país natal:
“L’educació musical asiàtica és molt exigent en aspectes com l’harmonia, l’oïda musical, la història i l’anàlisi musical. Estudiem tècnica durant hores i hores en la infantesa. Molts intèrprets asiàtics estan subestimats, perquè es considera que són massa perfeccionistes en les seves interpretacions, però per a nosaltres la tècnica és la base que permet exposar les pròpies idees musicals.”
“Concerts a Mitjanit” ens permetrà veure en concert aquesta intèrpret, de futur prometedor i enamorada del nostre país. Tant de bo tingui l’oportunitat de visitar-nos molt sovint i nosaltres de gaudir-ho.
Concerts a Mitjanit: l’any de la consolidació
Més enllà de la figura emergent de Yukiko Akagi, “Concerts a Mitjanit”, Festival Internacional de Música que se celebrarà a Sitges del 17 de juny al 5 d’agost, presenta un programa atractiu per a un ampli ventall de públics. El Festival s’inaugurarà amb un concert protagonitzat per, possiblement, el més important pianista espanyol dels darrers anys: Joaquín Achúcarro, que interpretarà obres de Falla, Albéniz i Granados a l’auditori de l’hotel Melià.
A hores d’ara, poques coses es poden afegir d’aquest mestre que no s’hagin dit ja. Sense dubte es tracta del concert estrella del Festival.
El relleu generacional el simbolitza Jordi Farrán, jove pianista català que ja ha donat mostres d’un talent poc habitual. Interpretarà, entre obres de Bach, Beethoven i Prokofiev, algunes composicions del jove compositor català Hèctor Parra. Un nom a seguir de ben a prop.
Dos vells coneguts i amics de LPC destaquen en el programa de Sitges d’enguany: el violoncel·lista Pau Codina, de qui encara recordem un memorable concert al JIC II l’octubre passat, i el Quartet Casals, de consolidat prestigi internacional i que ja no necessita presentació.
Només dir que enguany debuta al prestigiós Festival de Lucerna.
Completen el programa el “Quinmetal Salamanca”, un grup mític com els “Swingle Singers”, els “Solistas de RTVE”, que interpretaran obres de Turina i Brotons, i finalment “Las Migas”, un interessant quartet femení de flamenco-fusió que presenta un programa de fandangos i “bulerías”. Un programa variat i eclèctic que només pretén tenir un denominador comú: la qualitat.
David Laporta
La Porta Clàssica