Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu proposa un primer «Ariodante» de titelles

12/5/2006 |

 

Achim Freyer debuta com a director d’escena al Liceu.

El Gran Teatre del Liceu és l’escenari per primer cop de l’òpera Ariodante, de Händel, en una producció de l’Oper de Frankfurt estrenada l’any passat que converteix els cantants en titelles. Pel polifacètic Achim Freyer aquest recurs escènic dóna prioritat als rostres i permet captar així la introspecció dels personatges. Ariodante s’estrena el dia 15.

Ginevra, Dalinda, Lurcanio, Odoardo i Polinesso són alguns dels personatges d’Ariodante. Aquesta òpera de Georg Friedrich Händel (1735), difícil de classificar en la producció operística del compositor, té un llibret anònim basat en el llibret d’Antonio Salvi per a l’òpera de Giacomo Antonio Perti Ginevra principessa di Scozia, basada al seu torn en els cants IV a VI d’Orlando Furioso, de Ludovico Ariosto.

En la producció que es podrà veure al Liceu de l’Oper Frankfurt –on es va estrenar l’any passat–, Achim Freyer ha convertit els personatges en titelles: «La música de Händel genera figures amb una gran introspecció. Perquè els cantants aconsegueixin que l’espectador es qüestioni a través de la fesomia dels seus rostres, l’hem de ressaltar. En lloc d’ampliar els caps, hem seguit l’estratègia de reduir els cossos. Llavors rostre i mans adquireixen una presència superior.» Aquest recurs, segons va explicar, el va utilitzar Beckett: «A escena només s’hi veia un rostre que s’acabava fent tan gran com el mateix escenari per un efecte òptic». Les titlles, finalment, «permeten descobrir allò dels personatges que té més a veure amb nosaltres».

ENTRE PINTURA I TEATRE
Amb un peu en la pintura i un altre en el teatre, Achim Freyer –que per sobre de tot es considera pintor–, assegura que amb els seus muntatges «sempre intenta explicar una història amb tota la precisió i senzillesa possibles». Per això utilitza recursos d’altres disciplines artístiques, com per exemple les del circ en La flauta màgica que ara s’està representant a Varsòvia. Una cosa deixa clara: per crear els seus muntatges sempre s’inspira en l’obra que escenifica, encara que pugui semblar que Ariodante no té res a veure amb titelles. També pretén que «els cantants estiguin motivats amb l’escenografia».

El primer Händel que Freyer va dirigir va ser el Messies fa uns vint anys. Després va optar per Ariodante: «En Guilio Cesare no vaig trobar cap concepte polític d’actualitat.» D’Ariodante, en canvi, li va impressionar «la interiorització dels personatges i les històries que expliquen, tan diferents a les d’ara». Per la filla del director d’escena, Amanda Freyer –responsable del vestuari–, avui dia és impensable, per exemple, que «algú s’acabi sacrificant per amor, com fa Ginevra».

Amanda Freyer també va comentar que, en àries molt llargues, de gairebé onze minuts, «és molt important donar espai als sentiments i respectar el ritme particular de la música barroca».

El repartiment l’encapçala la mezzosoprano búlgara Vesselina Kasarova (Ariodante), que va debutar al Liceu amb Alcina la temporada 1998/99, i en la 2003/04 va protagonitzar un recital. També hi actuarà la valenciana Ofèlia Sala, (Ginevra), una veu molt apreciada del coliseu ca talà. La darrera represen tació que va protagonitzar va ser la temporada pas sada a A midsummer night’s dream. La soprano Elena de la Merced, que ha cantat al Liceu a Parsifal, Giulio Cesare i a Il viaggio a Reims aquesta temporada, encarnarà Dalinda. El primer repartiment el completen Sara Mingardo, Steve Davislim, Denis Sedov i Marc Canturri.

Harry Bicket, que ja ha portat un Händel al Liceu (Giulio Cesare), dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i Jordi Casas, el Cor de Cambra del Palau de la Música.

VALÈRIA GAILLARD
El Punt