Cerca de notícies

Enquesta

Achim Freyer transformarà el Liceu en un teatre de marionetes

12/5/2006 |

 

El prestigiós director d'escena presenta un original muntatge d''Ariodante'.

Achim Freyer és un veterà director d'escena amb una gran imaginació. Les seves atrevides propostes --va situar La flauta màgica, de Mozart, en un circ-- no deixen mai indiferents. Dilluns convertirà el Liceu en un teatre de marionetes amb Ariodante, una obra barroca i pràcticament desconeguda de Händel escrita el 1735, amb un llibret que s'inspira en el llibre de cavalleria Orlando furioso, de Ludovico Ariosto. "Em va interessar Ariodante perquè explica històries estranyes a la nostra realitat. Avui parlem d'impulsos, instints i desitjos però ja gairebé ningú parla d'amor", va destacar ahir Freyer, que fa 20 anys va sorprendre agradablement el Liceu amb Moisès i Aaró, de Schönberg.

En la primera incursió que fa en una òpera de Händel ha comptat amb la seva deixebla Friederike Rinne-Wolf. "El fet que hi hagués un duo de directors em va fer pensar que seria molt relaxat, però en canvi treballem el doble", va dir fent broma. Del vestuari se n'ocupa Amanda Freyer, la seva filla, i l'escenografia sorgeix del treball conjunt del director i Claudia Doderer.

VESTIT A MIDA
El muntatge de Barcelona serà diferent del que va presentar a Frankfurt fa una mica més d'un any. Aquell vestit a mida que va dissenyar per a Alemanya no encaixa a les grans dimensions del Liceu. "Hem de treballar molt per ajustar les llums", va assenyalar. I per ensenyar dos repartiments diferents d'expressar-se com si fossin ninots: "A través d'un efecte òptic reduïm el cos dels personatges perquè l'espectador es fixi en les seves cares i en les seves motivacions psicològiques".

En aquesta ocasió, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, que compta amb la col.laboració del Cor de Cambra del Palau, tindrà Harry Bicket al fossat per interpretar Ariodante. Es tracta d'una història d'amor, gelosia i enganys en què l'enamorat príncep Ariodante (Vesselina Kassarova / Silvia To, mezzosopranos), descobreix que la seva estimada, la princesa Ginebra (Ofèlia Sala / Marie Arnet, sopranos), s'entén amb un altre, Polinesso (Sara Mingardo / Sonia Prina, mezzosopranos). Però res és el que sembla i, al final, triomfa l'amor.

L'òpera de Händel parla de grans sentiments. Freyer i el seu equip han plasmat la primacia d'aquests dotant l'escena d'un ritme particular que s'adapta als 11 minuts de durada d'algunes àries "que han de passar com si en fos un". Freyer pretén traslladar el públic a una altra dimensió "i deixar que la música tingui el seu espai i es manifestin els sentiments".

Fa 50 anys que el director té dividit el seu cor entre el teatre i la pintura. "En el teatre sempre intento explicar històries amb precisió i senzillesa", va afirmar, cosa que va aprendre de la mà d'un geni com Bertolt Brecht. "Tendeixo a passar del teatre a la pintura. Són dos mons diferents. Quan estic en un em ve de gust tornar a l'altre i viceversa", va explicar. A parer seu els artistes, si no són directors d'escena, poca cosa poden aportar més enllà dels telons, com van fer Picasso, Chagall i recentment Barceló, en la seva escenografia d'El rapte del serrall, de Mozart, per al Teatro Real. I va afegir: "Les obres dels grans pintors atrauen el públic però no aporten res a la posada en escena".

MARTA CERVERA
El Periódico