Cerca de notícies

Enquesta

Eliahu Inbal: "L'experimentació en l'òpera ha buidat els teatres"

6/4/2006 |

 

El mestre israelià dirigeix avui la 'Novena' de Mahler amb la Simfònica de Berlín.

Feliç per arribar en plena forma als 70, Eliahu Inbal torna a l'Auditori aquesta nit (21.00 hores) per donar una lliçó amb la commovedora Novena Simfonia, de Mahler, amb la Simfònica de Berlín. "Quan dirigeixo Mahler, Bruckner, Brahms, Beethoven o algunes de les grans simfonies de Xostakóvitx estic al paradís", va afirmar el mestre israelià a aquest diari.

"Si només pogués triar una simfonia --va dir-- segurament seria la Novena de Mahler. És el clímax de la música simfònica. Mahler té obres increïbles però la Novena és la conclusió de la seva vida. Tota la seva perspectiva i la seva existència s'hi condensen. Les esperances, les pors i les lluites de Mahler són les de l'ésser humà". I parafrasejant Stockhausen, va dir: "És com si Déu hagués vingut a la terra com a compositor".

Mahler és avui un músic conegut i respectat, res a veure amb els anys 60, quan Inbal va apostar per recuperar totes les seves simfonies. "Sempre he cregut en Mahler", va afirmar Inbal, que també ha gravat tot tipus de repertoris i autors com testimonia la seva vasta discografia amb 220 gravacions.

SOMIANT AMB WAGNER
Inbal, que va ser director de La Fenice de Venècia del 1984 al 1989, s'ha concentrat més en el repertori simfònic que en l'òpera. "No podia fer-ho tot", va afirmar. I va confessar que li agradaria dirigir Tristany i Isolda, de Wagner. "A vegades hi penso, però l'òpera requereix molt temps. És un món complex i no puc controlar-ho tot perquè hi participa molta gent i potser no comparteixo les seves idees", va dir en relació amb els directors d'escena, que segons ell tenen massa poder.

"Quan l'òpera se centra en la innovació escènica a vegades el resultat és bo, d'altres estúpid. M'agrada la innovació sempre que hi hagi criteri. Per això cal que el director d'escena tingui sensibilitat musical, respecte al compositor i al llibretista". Dubta que els muntatges trencadors atreguin més públic. "En algunes ciutats ha passat just el contrari. L'experimentació en l'òpera ha buidat els teatres".

El mestre ha capitanejat algunes de les formacions més aclamades i des de fa cinc anys és titular de la Simfònica de Berlín, una de les millors orquestres d'Alemanya. "És un plaer dirigir-la. Els músics responen, són capaços de tot, fins i tot d'improvisar, perquè segueixen la més mínima indicació".

Va ser el mític Leonard Bernstein qui va detectar en Inbal fusta de director i li va concedir una beca per estudiar a Europa amb Franco Ferrara i Sergiu Celidibache. "Celidibache era molt científic, ho tenia tot sota control. Després d'estar amb ell vaig tornar amb Ferrara. No li va agradar que fos tan racional. Em va recomanar seguir el meu instint. I li vaig fer cas".

Malgrat l'edat, presumeix de sentir-se com si tingués 45 o 50 anys. Ni tan sols pensa a retirar-se. "En àrees creatives com la música i l'art mai pots parar. La jubilació no té sentit per a mi".

Marta Cervera
El Periódico