Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu estrena l'òpera del mestre Quadreny i Joan Brossa, El ganxo

2/4/2006 |

 

El mestre Josep Maria Mestres Quadreny podrà veure per fi estrenada al Liceu l'òpera que va fer amb el seu amic Joan Brossa ara fa 48 anys. Amb una atmosfera típicament brossiana, El ganxo s'oposa al món de l'òpera dels anys 40 i 50. Els dies 6, 7 i 8 d'abril, al Foyer del Liceu.

Per estrenar finalment El ganxo al Foyer (l'espai de cambra del Liceu) calen 12 músics, cinc intèrprets, un baríton i un tenor. Amb aquests elements Josep Maria Mestres Quadreny va donar vida musical fa ara 48 anys al llibret del polifacètic artista, i amic seu, Joan Brossa.

Descrita tècnicament com una òpera de cambra en un acte, El ganxo és un manifest contra les propostes narratives tradicionals, del que s'ha pogut fer "un espectacle molt brossià, poètic i visual", diu Joan Matabosch, director artístic del Liceu.

El compositor, Josep Maria Mestres Quadreny, explica que quan va acabar l'obra, al 1958, va veure que "tenia tots els ingredients perquè no s'estrenés". I així va ser, fins ara, quan el Liceu recupera una obra que en el seu temps va ser considerada pels responsables del Gran Teatre com "una obra futurista".

"Deu ser que ja estem al futur" -ironitza Mestres Quadreny- qui explica que El ganxo "és una antiòpera", totalment contraria als espectacles que es representaven al Liceu durant els anys 40 o 50, quan ell era jove.

El ganxo és una obra sense argument, sobre la seducció teatral i contra els clixés i les convencions.

Quadreny explica que només va estar al conservatori dos anys i que va acabar els estudis de música pel seu compte. Als anys 40, ell tenia un bagatge més operístic que simfònic, ja que per sentir música a Barcelona només tenien la Banda Municipal i el Liceu.

Però -diu el compositor- els muntatges operístics de l'època "eren molt kitsh, l'orquestra desafinava i el cor també fatal". El mestre es va passar molts anys anant al cinquè pis per adonar-se que el que era més interessat de tot "era el públic".

En oposició als clixés i les convencions que vivia durant aquells anys, Josep Maria Mestres Quadreny va tenir la idea de compondre El ganxo que va treballar junt amb el seu amic Joan Brossa. El que va sortir va ser un espectacle molt en la línia del poeta, sense un argument tradicional i amb molta seducció teatral.

Una aparent rigidesa estructural
El ganxo està dividida en una introducció, un pròleg i quatre quadres. Però, aquesta aparent rigidesa estructural no s'ha de confondre amb el que sol ser una òpera tradicional. Tot el contrari, la vocació transgressora i renovadora amb la que va néixer la peça s'expressa ja des del pròleg.

El ganxo de Brossa i Quadreny, la primera de les tres òperes que van fer junts, és un espectacle purament teatral, lliure de encotillaments restrictius. L'estructura segueix l'ordre d'una sèrie de quadres que desembocaran en la darrera escena sorpressiva.

La força visual la donen diferents elements, com un misteriós personatge que seduirà al públic per mitjà de la màgia i el llenguatge poètic. El tenor que interpreta aquest paper, Antoni Comas, diu que "és la primera vegada que canta i fa màgia a l'hora".

El públic pot acudir a veure aquest original espectacle, amb la seguretat de que es trobarà amb lo inesperat. Unes sorpreses molt premeditades, però, que involucraran elements i situacions quotidianes.

La directora d'escena Mar Gómez i la seva companyia de dansa, han estat els encarregats de posar l' escenografia i la coreografia, molt allunyada de la dansa tradicional. Ella diu "al principi ens semblava una òpera raríssima", però finalment van entrar en el món de Joan Brossa.

La Porta Clàssica