Cerca de notícies

Enquesta

"Aquest Idomeneu és com Milosevic"

14/3/2006 |

 

El tenor nord-americà Bruce Ford protagonitza l'òpera de Mozart al Liceu en una personal producció del dramaturg Nicolas Brieger.

El tenor nord-amercicà Bruce Ford protagonitza avui al Liceu l'estrena de l'òpera de Mozart Idomeneo, al costat de Kristine Jepson (el seu fill Idamant), María Bayo (la princesa troiana Ília) i Iano Tamar (princesa Electra), i sota la batuta de Sebastian Weigle.

"Malgrat que habitualment canto papers rossinians, el retorn a Mozart és medicinal per a la veu, és com un bàlsam perquè t'ensenya a cantar correctament. Amb Mozart t'adones si la veu no està ben posada", assegura Bruce Ford, que va debutar al Liceu fa deu anys amb El barber de Sevilla.

La versió d'aquesta òpera seriosa de Mozart, que no es veu al teatre barceloní des de fa quinze anys, està signada dramatúrgicament per l'alemany Nicolas Brieger, un director d'escena que en aquesta producció ha marcat les seves pròpies línies inspiradores. "Dramatúrgicament, he de fer Idomeneu com si fos un dictador", explica Bruce Ford. "Nicolas Brieger em va dir que pensés en Milosevic, i ara que s'ha mort i he llegit tant sobre ell, m'he adonat que és una bona inspiració". És per això que el tenor, que ja havia representat aquest rol en altres produccions però que és el primer cop que interpreta aquest muntatge, assegura que "en aquesta producció Idomeneu no és un heroi sinó un dictador, un home que lluita pel poder i que per aconseguir-lo es converteix en assassí, el poder el torna boig. Però el que és important és que al final guanya el poble, guanya la pau".

El mite grec
El llibret de Giambattista Varesco recrea la història del rei Idomeneu, que torna a Creta després de la guerra de Troia. Sorprès per una forta tempesta, Neptú salva la nau a canvi de la promesa del rei de sacrificar la primera persona que vegi en trepitjar terra. I aquesta persona és el seu fill Idamant. El rei es nega a complir la paraula i envia el seu fill a Argos amb la princesa Electra, que vol casar-s'hi. Però Idamant està enamorat d'Ília, una princesa troiana captiva a Creta. En assabentar-se de l'engany del rei, Neptú envia a les platges de Creta un monstre que causa un gran pànic al poble, per la qual cosa Idomeneu confessa la seva culpa. En aquest punt, Idamant decideix lluitar contra el monstre i Ília s'ofereix per morir en lloc seu. Per premiar el valor d'Idamant, Neptú li perdona la vida i ordena que ocupi el tro i es casi amb Ília, alhora que obliga Idomeneu a abdicar. En mig d'aquest happy end, Electra abandona el temple en ple atac de ràbia.

Malgrat que l'argument és força lineal, Ford assegura que el de Nicolas Brieger "és un muntatge que exigeix un públic intel·ligent i amb actitud desperta".

Adaptació musical
Pel que fa a l'aspecte musical, Brieger adapta l'òpera al seu concepte dramatúrgic canviant d'ordre algunes àries i del ballet i eliminant l'ària final Torna la pace al core, cosa que Ford qualifica d'"interessant", tot i que com a músic no està convençut d'aquesta mena de canvis. "S'està actualitzant una obra escrita al segle XVIII i en el fons nosaltres hem de ser intèrprets de música antiga".

Independentment d'això, Ford està convençut que musicalment Idomeneo és una gran obra. "Vocalment és molt més difícil que altres òperes de Mozart posteriors. Quan la va escriure era molt jove, tenia 25 anys, i no coneixia la veu, la tracta com un instrument més, i això t'obliga a tenir uns recursos vocals molt amplis. L'ària Fuor del mar té una coloratura que no s'acaba mai, amb notes molt altes i molt baixes. Però alhora és una música plena de passió i bellesa. Al moment en què he de matar el meu fill, sempre ploro en escena perquè la música m'eleva i m'emociona. Idomeneo és una de les obres més grans que Mozart va compondre, i no només per a les veus solistes, també per al cor", explica el tenor. I segueix: "En les òperes posteriors, com la trilogia de Da Ponte -Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte-, t'adones que els recitatius estan fets per un geni, i La clemenza di Tito és increïble, sembla que hagi estat feta per dos compositors alhora. L'evolució del Mozart vocal és un viatge genial".

Marta Porter
Avui