Cerca de notícies

Enquesta

Pau musical

5/3/2006 |

 

Ja ho diu Daniel Barenboim, la música no pot aconseguir la pau. El que sí que pot donar és un marc de diàleg o, factor gens menystenible, una mica de consol enmig de la dissort. Aquesta hauria de ser la sensació dels primers auditors del tercer recull de Symphoniae Sacrae de Schütz, publicat el 1650, quan encara estava calenta la sang vessada per la Guerra dels Trenta Anys que va devastar mitja Europa. En aquest repertori policoral on els genis italià i alemany es fonen en la figura d'un dels grans compositors del segle XVII, Konrad Junghänel i Cantus Cölln (reforçats pels instruments de Concerto Palatino) tenen pocs rivals, amb la qual cosa la recomanabilitat d'aquest àlbum doble d'Harmonia Mundi és total.

El planter de grups de música antiga a l'Estat és cada cop més ric, i la seva presència en les lleixes de discos, més àmplia. Los Músicos del Buen Retiro, amb les sopranos María Luz Álvarez i Raquel Andueza, aporten el seu gra de sorra amb Las Amazonas de España (Ediciones Música Antigua Aranjuez), documentada com la primera òpera d'estil italià composta en castellà, el 1720, pel desconegut Giacomo Facco. Una troballa fascinant molt ben interpretada que fa lamentar que només s'hagin gravat extractes. Com tampoc és íntegre l'enregistrament de L'Angelica de Nicola Porpora, serenata del 1720 d'aquest prolífic i poc conegut operista contemporani de Händel. Sota el títol d'Orlando, Juan Bautista Otero i la Real Compañía de Cámara han triat per al segell K617 els fragments centrats en la bogeria del protagonista del poema d'Ariosto, amb només tres personatges, Orlando (el contratenor Robert Expert), Medoro i Angelica (les sopranos Olga Pitarch i Betsabée Haas). La bellesa de la música i l'encert dels intèrprets fa que oblidem els retrets.

Sense deixar l'òpera barroca, Naïve persevera amb la seva edició Vivaldi, arribant ara el torn de Tito Manlio, nou exemple d'exuberància musical i dramàtica per part del Prete Rosso. Ottavio Dantone i l'Accademia Bizantina eviten els excessos d'altres intèrprets i, pel camí invers, transmeten tota l'energia d'aquesta música, amb un bon equip de cantants en què destaquen Karin Gauvin i Ann Hallenberg. Aquesta òpera va ser escrita per a Màntua, tot i que Vivaldi va realitzar bona part de la seva carrera a Venècia. I és a la Serenissima on anem per a un DVD de Dynamic de la primera temporada de la reconstruïda Fenice. Es tracta de la revisió que Rossini va fer per al teatre venecià de Maometto Secondo, final feliç inclòs manllevant el Tanti afetti de La donna del lago. El muntatge evidencia que Pier Luigi Pizzi no ha perdut l'elegància i sí les idees, mentre que la batuta de Claudio Scimone es rescabala de la mala impressió de les seves darreres visites a Barcelona. Cantants adequats més que enlluernadors per a una obra que és més que una curiositat i menys que una revelació.

Xavier Cester
Avui