Cerca de notícies

Enquesta

Una mica de Mozart, una mica de Liceu i una fita única

5/3/2006 |

 

Per evitar l'empatx que genera l'Any Mozart, en parlarem poc, de novetats del músic salzburguès, tot i que és inevitable esmentar les més rellevants. Com el que protagonitza la sempre glamurosa Anne-Sophie Mutter. Liderant ella mateixa una flexible Filharmònica de Londres, la violinista alemanya ha gravat per a Deutsche Grammophon els cinc concerts per a violí (va ser amb aquestes obres, amb només 13 anys, que es va donar a conèixer de la mà de Karajan), una lectura en què impressionen el seu meravellós so i el control primmirat de tots els colors i dinàmiques.

Els DVD editats pel Liceu no sempre han tingut una resposta positiva entre la premsa estrangera, segurament perquè els falta el referent del directe que els crítics locals tenim. En tot cas, això és un símptoma més que una bona funció no necessàriament mereix ser preservada en un format com aquest. Els mèrits del muntatge de Tristan und Isolde són coneguts, tant en un nivell musical, amb Bertrand de Billy a la batuta i Deborah Polaski encapçalant el repartiment, com (menys) en un nivell escènic, però el micròfon i les càmeres no tenen pietat dels defectes. Un cop més, s'imposa la sensació de "jo era allà però no vaig sentir-ho així".

On no érem és a Ram Al·lah el 21 d'agost del 2005. Daniel Barenboim actuava al Palau de la Cultura de la ciutat palestina amb la seva utopia feta realitat, l'Orquestra del West-Eastern Divan. Les càmeres van captar aquest moment històric i un DVD de Warner Classics ens el porta a casa, acompanyat d'un impressionant documental sobre tot el complex camí que va dur a aquesta fita històrica. El DVD permet observar les extremes mesures de seguretat que van envoltar l'entrada dels membres israelians de l'orquestra en territori palestí. Hi ha miracles que només la música pot aconseguir.

Xavier Cester
Avui