Cerca de notícies

Enquesta

Arcadi Volodos, pianista nat

22/2/2006 |

 

El pianista rus ofereix el 'Concert núm. 2' de Prokófiev amb l'Orquestra Nacional d'Hongria dirigida per Zoltan Kocsis avui a l'Auditori, convidats per Ibercàmera.

"No valoro la meva carrera perquè no m'ha costat cap esforç". Aquesta frase dita per un dels millors pianistes del món podria semblar un excés de falsa modèstia o fins i tot pedanteria, però en veu d'Arcadi Volodos sona absolutament sincera, i més tenint en compte que no va començar a estudiar piano fins als 15 anys i que 9 anys després debutava a Nova York amb un gran èxit.

"Vaig començar la meva carrera professional molt tard -explica Volodos- i mai vaig voler presentar-me a cap concurs perquè odio les comparacions, em semblen antinaturals. Pensava fer-me professor, però la casualitat va ser que algú em va sentir tocar en una casset i em van oferir un concert en públic". Així començava una carrera fulgurant d'un dels pianistes més personals del panorama actual. I segueix: "Jo entenc la por que tenen altres companys de perdre la carrera perquè els ha costat molt d'esforç, però a mi no. La vida és massa curta per perdre-la fent com un cavall de carreres, competint amb altres pianistes. Jo faig uns 30 concerts l'any i la resta del temps em dedico a disfrutar de la natura i els ocells, llegir i escoltar música, clàssica i jazz, com Bill Evans".

Amb aquesta contundència s'expressa aquest músic de 33 anys que avui serà a l'Auditori per interpretar el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev sota la batuta d'un altre gran pianista, Zoltan Kocsis, convidats per Ibercàmera. Al capdavant de l'Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria, a la qual Kocsis li ha atorgat categoria internacional des que va agafar-ne la titularitat el 1997, Kocsis dirigirà també la Simfonia núm. 82 de Haydn i el Concert per a orquestra de Bartók.

Amb dos pianistes dalt l'escenari, la pregunta que s'imposa és: qui dels dos mana? Volodos ho té clar: "Hi ha dos tipus de directors, els que t'ajuden i els que et molesten. Zoltan t'ajuda perquè no només compta compassos sinó que sap fer música. Jo crec que sempre s'ha d'estar d'acord amb el director, i quan no hi estic, doncs no toco. No canvio la meva interpretació per la seva". Kocsis, en canvi, opina que "com que el solista té la feina més difícil és natural que sigui qui mana". I afegeix: "És cert que un director pot ajudar o amenaçar, depèn de si té massa imaginació. La nostra obligació és acompanyar, excepte en casos molt concrets". Pel que fa al Segon concert de Prokófiev, Volodos reconeix que "no és fàcil" i que "és bo que la gent el descobreixi".

Al pianista rus sovint se l'ha comparat amb el gran Vladímir Horowitz, però ell refusa qualsevol comparança assegurant que "en aquesta època de consumisme sempre estem classificant", i després de qualificar-lo de gran pianista assegura que no forma part dels seus preferits. "Els meus pianistes són Schnabel, Cortot i Gieseking, i per sobre de tots, Rakhmàninov, que és el déu del piano".

Marta Porter
Avui