Cerca de notícies

Enquesta

Arquitectures del silenci

13/2/2006 |

 

Si Gaudí deia que fer arquitectura era treballar amb la llum, per una abstracció similar compondre seria partir del silenci com a matriu sonora, com ho materialitza el dramàtic Quartet núm. 2 de Bartók. L'impregnen introspeccions, incerteses, conflictes, intuïcions i folklore amb un fort dualisme entre rigor i sensibilitat. Coetani d'obres immenses com El príncep de fusta, El mandarí meravellós i El castell de Barbablava, la seva música vol vestir un silenci igual que el segon moviment del Quartet núm. 5 ofert com a propina.

En aquest repertori, el Quartet Alban Berg, creat l'any 1971, es va mostrar profund com sempre atorgant una estupenda plasticitat a les melodies alhora que enfortint els centres tonals per potenciar encara més la radical inestabilitat que és l'essència d'aquestes pàgines. El grup ostenta el segon violí amb més presència que jo recordi, Gerhard Schulz, que aporta una espontaneïtat i una lluminositat que són marques d'aquesta formació.

Discutible la magnificació del Quartet K387 de Mozart, on volien expressar una solemnitat aliena a la seva galanteria consubstancial, i memorable la interpretació de l'ambiciós Quartet de les dissonàncies que clou la sèrie dedicada a Haydn que Mozart va escriure en un moment de serenor després de fer-se maçó. El sobrenom procedeix d'unes lleus dissonàncies inicials que xifraven missatges per a un públic que, en l'estrena, incorporava el mateix Haydn.

Xavier Casanoves Danés
Avui