Cerca de notícies

Enquesta

So de Catalunya Música

1/2/2006 |

 

Amb la nova orientació de Catalunya Música, han desaparegut alguns dels programes que tractaven específicament gèneres musicals concrets, i entre d'altres, ha caigut l'espai So de cobla. La decisió ha aixecat una certa polseguera en el sector, però quan es tanquen finestres, se solen obrir portes.

So de cobla va néixer tímidament, i malgrat el nomadisme horari de què ha gaudit, l'espai s'ha distingit per dues qüestions bàsiques: la consolidació d'una audiència militant de la música de cobla i la sardana que es delia per un tractament mediàtic de qualitat, i l'aproximació al públic melòman no especialment sensible amb aquests gèneres. El criteri musical i el rigor d'Ignasi Pinyol, el seu conductor, han estat decisius per a l'assoliment d'aquestes fites, però malgrat tot, el que es podria catalogar com el millor espai del gènere de la història ja no existeix.

Tenint en compte aquestes premisses, han estat molt raonables, fins i tot saludables, les mobilitzacions que s'han produït en la seva defensa. Han estat accions inèdites en la història recent del sector. Tant el sardanisme com el coblisme s'han demostrat ells mateixos la seva pròpia força mentre paral·lelament han demostrat a la CCRTV la vinculació de l'audiència amb el gènere. Amb tot, cal tenir present que només ha desaparegut una manera de tenir presència pública, però el més important, el criteri del seu conductor, continua vigent en l'emissora. Això és especialment important després que la CCRTV fes públic el compromís de mantenir les emissions de concerts de qualitat de música de cobla a Catalunya Música mentre que incorpora el sardanisme com a fet noticiable a Catalunya Ràdio. D'aquesta manera, el gènere i el fet festiu guanyen un plus de normalitat en la seva presència pública i mediàtica.

Josep Pasqual
Avui