Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu programa un cicle de Manon Lescaut i un Don Carlos desconegut

20/1/2006 |

 

La temporada 2006-2007 es presenta amb més entrades a la venda i amb un cicle sobre les diferents versions operístiques de la novel·la Manon Lescaut. També es representarà la versió original francesa que Verdi va fer de Don Carlos al 1867 i s'estrenarà a Espanya el Boulevard solitude, de Hans Werner Henze.

Els abonats del Liceu es trobaran durant la temporada 2006-2007 amb la sorpresa que si volen veure el Don Carlos de Verdi hauran de passar per taquilla i comprar l'entrada. El Don Carlos que es veurà és la versió original francesa que va estrenar Verdi l'any 1867, inèdita al Liceu i a Espanya.

Per ressaltar aquesta originalitat de l'obra, i com que el Liceu es vol obrir a un públic més heterogeni, les funcions de Don Carlos (del 27 de gener al 14 de febrer 2007), estan fora d'abonament. Afegir, a més, que -com diu la directora del Liceu, Rosa Collell- la política de la casa és augmentar el número d'entrades a la venta.

Per aquesta temporada s'ha passat del 17.7 per cent de públic que ha comprat entrada al 2005-2006 al 21.1 per cent de la nova temporada.

Les diferents facetes de Manon
En el 275 aniversari de la primera edició de la novel·la d'Abbé Prevost, el Liceu fa una programació especial dedicada al mite de Manon Lescaut amb quatre òperes que permeten veure diferents facetes d'aquesta obra literària.

El Foyer acollirà un concert amb fragments de la primera versió que es va fer al 1856 Manon Lescaut, de Daniel François Auber (12 gener 2007). Però abans (desembre 2006 i gener 2007), la sala gran acollirà la Manon Lescaut de Puccini, amb l'ingredient afegit del debut al Liceu de Liliana Cavani a la direcció d'escena.

Puccini, creador de grans personatges femenins, va revolucionar amb aquesta obra el verisme que imperava a Itàlia al 1893 i que va portar una altra manera d'entendre el melodrama.

La voix humaine, de Francis Poulene (maig 2007) i Le portrait de Manon, la segona versió que va fer Jules Massanet (juny 2007), completen aquest cicle que es tanca amb l'obra de Hans Werner Henze, que revitalitza el drama de Manon fins a tenyir-lo de patetisme. Henze crea una femme fatale a Boulevard solitude (març 2007).

Junt a l'espectacularitat d'aquest recital operístic sobre Manon, cal destacar també la programació d'una de les òperes més commovedores de Xavier Montsalvatge, El gato con botas (març 2007), una obra de joventut, amb llibret del seu amic Néstor Luján, que es va estrenar al Liceu l'any 1948.

En coproducció amb el Teatre Real de Madrid, Emilio Sagi dirigeix una versió del Gato con botas amb escenografia i vestuari de Agata Ruiz de la Prada. Destacar també la direcció d'escena d'Àlex Rigola, a L'holandès errant, de Wagner (abril 2007) i l'impressionant Khovantxina, de Modest Mussorgski. (maig i juny 2007).

El Liceu i els anys Mozart i Picasso
En coproducció amb l'Oper Leipzig, el Liceu estrena al seu escenari (octubre de 2006) l'obra seria de Wolfgang Amadeus Mozart, La clemenza di Tito(octubre 2006) que comptarà en el seu segon repertori amb la presencia de la Jove i prestigiosa soprano espanyola Ainoa Garmendia.

En l'espai de cambra del Gran Teatre, el Foyer, prepara per l'octubre de 2006 sessions especials amb fragments de totes les òperes de Mozart, algunes d'elles no havien sonat encara al Liceu. Això completarà el clàssic del teatreLa petita flauta màgica, dins de la programació del Petit Liceu en una col·laboració amb L'Auditori de Cornellà, que fins ara ha obtingut una bona rebuda.

En el capítol de dansa, destaca també l'aportació del Gran Teatre en el conjunt d'actes Picasso 2006 BCN. En concret, ho fa presentant dues peces del Ballet de l'òpera de Bordeaux que conten amb l'escenografia i vestuari del pintor.

Es tracta de Parade inspirat en un tema de Jean Cocteau amb música d'Erik Satie, pel que Pablo Picasso va dibuixar l'estètica inspirant-se en una pintura de George Seurat. L'altre ballet és el Sombrero de tres picos, que sempre havia estat al repertori del Liceu.

Isabel Fernández Mira
Canal Cultura