Cerca de notícies

Enquesta

Quan l'impossible esdevé realitat

18/1/2006 |

 

Daniel Barenboim rep la distinció de soci d'honor del Círculo de Lectores i obre una mostra sobre ensenyament musical a Palestina.

Agenda atapeïda la de Daniel Barenboim. Ahir al vespre oferia al Palau de la Música la maratoniana extensió del segon llibre d'El clave ben temperat de Bach. Abans, però, va visitar el Gran Teatre del Liceu per rebre una distinció important: el Círculo de Lectores el va nomenar soci d'honor. I no va deixar l'edifici fins a visitar una exposició fotogràfica al Foyer sobre llars musicals a Palestina i les primeres passes de la Jove Orquestra de Palestina.

En una sala ocupada per associats i treballadors de l'entitat, diversos parlaments van glossar la figura musical i humana del pianista i director israeliano-argentí, amb especial incidència en el seu treball amb l'East-Western Divan, l'orquestra formada per músics àrabs, israelians i andalusos.

Barenboim va citar Woody Allen a l'iniciar el seu parlament: "No m'ho mereixo, però tampoc mereixo ser diabètic". Un cop aclarit que ell no pateix aquesta malaltia, el músic es va referir amb notable sentit crític al projecte que tira endavant des del 1999: "És molt admirat a tot el món, sobretot pels que no saben de què es tracta". Va fer, això sí, una distinció amb l'Estat espanyol, "potser perquè hi ha alguna cosa al subconscient que recorda altres èpoques, quan jueus, musulmans i cristians vivien en pau i eren creatius".

Si hi va haver una paraula que resumís el seu discurs va er "existencial". "Existencial" és com creu Barenboim que el Divan es veu a l'Estat. "Existencial" també ha de ser la manera com els músics han d'abordar el seu art, una música que és alhora "física i metafísica, disciplina i passió, realista i somniadora". I és que la base d'aquesta utopia posada en marxa per Barenboim i el desaparegut Edward Said és "la recerca de l'impossible perquè esdevingui realitat".

En aquesta recerca l'educació hi juga un rol cabdal, ja que és l'única arma amb què Europa, Occident en el seu conjunt, "pot lluitar contra la violència creixent al Pròxim Orient. El 85 per cent de la població dels territoris palestins és menor de 33 anys". Per això és necessària "cada acció que pugui donar una petita llum d'educació, de ciència, de cultura en aquest túnel obscur".

Per demostrar-ho, les proves. Primer musicals, amb Barenboim interpretant un Impromptu de Schubert. Després fotogràfiques, les imatges de Peter Dammann sobre els projectes formatius que la Fundació Barenboim-Said està realitzant a Palestina. Una exposició que, sota el nom Palestina, una mirada diferent. Música com a contrapunt a la por, es podrà veure al Foyer del Liceu fins al 27 de febrer.

Xavier Cester
Avui