Cerca de notícies

Enquesta

La memòria de Piazzolla

17/1/2006 |

 

La filla del gran Piazzolla, Diana, ens parla de la seva novel·la, Astor, i del seu pare.

Fa uns dies vam poder parlar telefònicament amb Diana Piazzolla -la filla del compositor argentí Astor Piazzolla- ho fèiem a propòsit de la reedició de la novel·la biogràfica Astor -amb l'Editorial Corregidor d'Argentina-, sobre la vida del seu pare. La primera edició del llibre s'havia publicat el 1986. Amb aquesta excusa vam voler saber de primera mà més coses de la persona que va revolucionar el tango a mitjans del segle XX. L'entrevista s'ha emès fa ben poc per Catalunya Música i aquí en teniu la transcripció de com va anar tot plegat.

Quins canvis hi trobem en aquesta reedició de la seva novel·la?
Diana Piazzolla: "De canvis no n'hi ha cap perquè la novel·la com a tal no pot canviar-se. El que sí que hi ha són cartes i correspondència amb la meva mare i els seus amics, on es veu molt clarament el seu temperament i caràcter."

Un llibre, això sí, que ja va rebre algun premi en el seu moment...
D.P.: "Així és. L'any 2003 va rebre el Premi a la millor novel·la biogràfica sobre un músic. Em vaig endur una gran alegria quan vaig saber que li donaven aquest guardó a París, ja que la novel·la s'havia traduït al francès. Van destacar del llibre que retratés una part poc coneguda de Piazzolla, com va ser la seva infantesa a Nova York i la seva lluita per trencar amb el tango tradicional."

Els inicis del seu pare van ser difícils, amb l'emigració de la seva família a Nova York. Musicalment, els seus inicis també van ser complicats, ja que el bandoneó no era precisament l'instrument que més li agradés...
D.P.: "Exactament. El que més li agradava era tocar l'harmònica i es va criar a Harlem sentint la música de jazz. Després li va venir el descobriment de la música de Bach gràcies al seu mestre, Bela Wilda. Va ser una formació musical molt estranya la que ell va tenir."

Sempre hi va haver una relació d'amor-odi amb el bandoneó...
D.P.: "Sí. Quan el meu avi li va regalar el primer bandoneó, li va semblar un instrument trist. En canvi, l'harmònica era molt més alegre. No va voler saber res d'aquell instrument fins que va ser més gran. Després ja no el deixaria."

La formació del seu pare té molt de clàssica i amb bons mestres: primer, amb Alberto Ginastera al seu país, i després amb Nadia Boulanger a París...
D.P.: "Ell va tenir efectivament una formació clàssica. No volia saber res amb el tango. Va ser a partir del contacte que va tenir amb Ginastera que ell va començar a fer canvis als tangos. Als 35 anys va viatjar amb la meva mare -que era pintora- a París per estudiar amb Boulanger contrapunt i composició. Va admirar sempre molt aquesta dona."

De fet va ser ella qui el va animar a ser ell mateix...
D.P.: "Exactament. Quan Nadia va sentir-lo tocar el Tango triunfal, que el meu pare va tocar-li amb molta vergonya, li va dir: 'Aquest és Piazzolla. Vostè no ha d'abandonar-lo. Aquesta és la nova música de Buenos Aires'. De fet, Piazzolla va fer com Villalobos, Falla i altres grans músics que es van basar en la música folklòrica i la van transformar en una meravella."

El seu pare va tenir molt present sempre la música de Stravinski o Bartók...
D.P.: "Tenia els seus retrats damunt del piano. Ho recordo de quan jo era petita. Era un gran admirador d'aquests dos grans músics."

Piazzolla, a qui anomenaven El Gato, fins i tot va participar en una pel·lícula al costat de Carlos Gardel...
D.P.: "Tenia només 13 anys. A Gardel el va conèixer a Nova York, on ell hi era de passada. Li va proposar si voldria ser venedor de diaris a la pel·lícula El día que me quieras i tocar el bandoneó. El meu pare, encantadíssim d'estar al cine. Es va fer molt amic de Gardel. Aquest no sabia anglès i mon pare era com una mena de traductor oficial. Després va morir i el va afectar molt. És una etapa importantíssima del meu pare, que era un noi del carrer, criat al carrer."

Com va sorgir la idea de fer una novel·la sobre el seu pare?
D.P.: "Aquest llibre el vaig començar a escriure a Mèxic, on vaig viure exiliada 10 anys durant la dictadura militar del meu país. Allà el meu pare va donar un concert i l'hi vaig proposar. Ell va acceptar, però amb la condició que fos diferent i no la típica biografia avorrida. Vaig trigar cinc anys a completar-la. La va llegir i li va agradar força. És una novel·la molt cinematogràfica. És probable que se'n faci una pel·lícula."

Hi ha algun projecte en aquest sentit?
D.P.: "El guió ja està escrit. Falta que arreglem temes de producció. Encara no se sap qui ho farà, però sí que es basarà exactament en el llibre Astor. A Argentina li fa falta una pel·lícula sobre un home que encara no han acabat de comprendre i acceptar."

Però no ha canviat res d'ençà dels problemes que el seu pare va tenir amb el sector més tradicional del tango?
D.P.: "Ha canviat bastant. Al principi era tan terrible! Encara els milongueros, la gent que defensa el tango tradicional, segueixen sense acceptar-lo. La majoria, però, i sobretot la gent jove, sí que ho han fet."

A Europa tenim la impressió que Piazzolla és un músic cada vegada més respectat i valorat. No paren d'editar-se discos amb la seva música. Això també passa al seu país?
D.P.: "Sí. Però és molt més creixent a Europa. El meu pare no va ser mai, però, un gran venedor de discos. La seva música segueix sent de minories i no pas de majories."

Pere Andreu Jariod
Ritmes.net