Cerca de notícies

Enquesta

Una música caiguda del cel

5/1/2006 |

 

La carillonista del Palau de la Generalitat, Anna Maria Reverté, projecta obrir una escola de carilló a Barcelona

És un instrument que no es veu, però se sent a molts quilòmetres al voltant. Sembla un piano, però té martells en lloc de tecles i força més pedals. Se'l podria incloure en la família dels teclats, però el so prové de campanes... Es tracta del carilló -sí, amb una erra perquè prové del francès carillon -, i a tot Catalunya només n'hi ha dos, un a Terrassa, al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i un altre a Barcelona, al Palau de la Generalitat. Aquest darrer, inaugurat el 1976, ofereix un concert mensual i cada any, per Reis, delecta els ciutadans amb obres adreçades als més petits. La carillonista del Palau, Anna Maria Reverté, és testimoni del creixent interès per aquest instrument i per això vol impulsar una escola de carillonistes a Barcelona.

Abans de tocar, Anna Maria Reverté mira el cel: «Amb núvols baixos el so queda atrapat i crea un efecte sonor molt bonic, en canvi, quan fa vent, s'escampa pertot arreu.» El carilló està situat a l'interior del Palau de la Generalitat, en una torre, i per accedir-hi cal pujar uns quants graons. Un cop a dalt, espera, en silenci, l'hora de sonar. «Cal estar en forma perquè bellugues tot el cos i t'has de mantenir en equilibri sobre la banqueta.» La clau de sol es toca amb les mans tancades sobre unes tecles que són més aviat martells. De la clau de fa se n'ocupen els peus, que recorren d'un estrem a l'altre els baixos del moble. Reverté ho diu clar: «M'han calgut cinc anys per dominar l'instrument i encara en vaig aprenent.» La tècnica és complicada perquè cada tecla és més o menys pesada, segons la dimensió de la campana a la qual està lligada. Només cal dir que Reverté té els dits petits de la mà lleugerament deformats.

El carilló és un sistema mecànic de cables conectats amb unes campanes creat a Flandes al segle XV. El primer que es va inaugurar a Catalunya va ser el 1927 al Palau de la Generalitat, un carilló de 13 campanes que ara es troba a Terrassa. L'actual carilló del Palau, l'únic dels cinc existents a l'Estat que funciona regularment, es va inaugurar el 1976 gràcies a l'impuls de la carillonista M. Dolors Coll. Té 49 campanes, 4.898 quilos de bronze (el de Nova York té 100 tones), i va ser construït als Països Baixos per Petit i Fritsen. Quatre de les campanes més grans d'aquest carilló batejat Catalunya, restaurat el 1991, porten per nom Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Amor a primera oïda
Anna Maria Reverté és la carillonista del Palau des del 1988, però la seva passió per aquest instrument ve de lluny: «Era veïna del Barri Gòtic i cada dia, quan tornava de l'escola, sentia una música que no sabia ni d'on venia ni com es produïa.» Un dia, aquesta filla de músics va llegir un article d'El Noticiero Universal, en què M. Dolors Coll parlava del carilló i s'oferia per donar classes. «Vaig ser l'única a respondre i el 1984 vaig començar les classes, que compaginava amb els estudis de piano, i després vaig anar a estudiar a Holanda.» Així, el que va començar sent una afició va acabar sent el seu ofici: «És un instrument que tothom pot disfrutar, les notes s'expandeixen per l'aire, l'element sonor del bronze aconsegueix unes ressonàncies molt riques. El so cau del cel i és màgic.»

Escola de carillonistes
Quan va començar amb el carilló, als anys vuitanta, Reverté era l'única seguidora de la tasca iniciada per M. Dolors Coll. Ara, en canvi, la situació ha canviat, sobretot des que s'ha obert el Pati dels Tarongers i la Galeria Gòtica del Palau al públic per escoltar els concerts que Reverté ofereix mensualment: «Estan plens i molta gent em demana que els ensenyi a tocar el carilló, és un instrument molt físic i impacta molt». Més que donar classes particulars, Reverté vol crear una escola de carillonistes a Barcelona: «No hi ha tanta tradició com a Europa, però tenim un clima més apropiat.» Una de les idees és obrir-la a Montjuïc per poder tocar «tranquil·lament». Reverté, conscient del problema del finançament, considera que una escola seria el «primer pas» per estendre una tradició que cada dia té més adeptes.

Valèria Gaillard
El Punt