Cerca de notícies

Enquesta

Mariss Jansons debuta en el Concert de Cap d'Any a Viena

2/1/2006 |

 

El 250è aniversari del naixement de Mozart va marcar la gala.

Amb elegància, alegria i precisió, el mestre letó Mariss Jansons va empunyar per primera vegada la batuta com a director del cèlebre Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena, que, des de la Sala Daurada del Musikverein d'aquesta capital, va portar via televisiva a 60 països la música de la dinastia dels Strauss a la qual es va afegir un homenatge a Mozart.

L'obertura de Les noces de Fígaro, interpretada a la primera part del concert més famós del món, va ser l'obertura del gran tribut que els filharmònics vienesos, Àustria i la resta del món rendiran el 2006 al genial compositor salzburguès amb motiu del 250è aniversari del seu naixement (el 27 de gener).

Jansons, de 63 anys, va veure complir-se "un dels seus grans somnis", segons les seves pròpies paraules, al debutar com a director en aquest esdeveniment musical. Després de ser elegit "democràticament" pels membres de l'orquestra, el director va seleccionar el programa personalment a partir de l'estudi de les partitures originals de més de 800 obres de la dinastia de músics dels Strauss.

Entre les primícies que va escollir el mestre letó va destacar, per exemple, la polca Telephon, d'Eduard Strauss, que va concloure amb una anècdota: l'inesperat so d'un telèfon mòbil va trencar l'atenta atmosfera del concert. El seu propietari, el mateix director de l'orquestra, se'l va treure de la butxaca i el va apagar amb evidents mostres de sentiment de culpa per reprendre immediatament la batuta i fer sonar les últimes notes de la polca, entre les rialles còmplices del públic.

VALSOS, POLQUES I MARXES
Amb l'excepció de la peça de Mozart, el programa de 20 obres va estar concentrat en els tradicionals valsos, polques i marxes dels Strauss, mentre que l'arranjament de Joseph Lanner de diverses àries d'òperes de Mozart en el vals Die mozartisten (Els mozartians) va ressaltar la influència de l'art d'aquest músic austríac.

Dues coreografies de John Neumeier, amb solistes del Ballet d'Hamburg i del Ballet de l'Òpera de Viena van formar part de la versió televisada. Van ser filmades al Theater an der Wien, teatre líric on va tenir lloc l'estrena mundial de La flauta màgica, i a l'històric Palau Epstein de Viena.

Jansons va optar perquè els desitjos de ventura arribin bàsicament a través de la música --"l'idioma de la nostra ànima", va dir-- i així ho va indicar en l'habitual felicitació acompanyada per la Marxa de Radetzky, eliminada l'any passat pel tsunami.

El Periódico