Cerca de notícies

Enquesta

El monjo que va afinar Montserrat

6/12/2005 |

 

L'Escolania segueix el compromís de qualitat que va traçar el desaparegut Ireneu Segarra

Si l'Escolania de Montserrat és el que és actualment, el mèrit recau, en bona part, en la figura del pare Ireneu Segarra. Músic, mestre i compositor, aquest monjo benedictí desaparegut fa poc va dirigir durant 44 anys el cor infantil de referència a Catalunya. La seva empremta continua viva no només en els mètodes pedagògics que va impulsar sinó també en els seus himnes litúrgics, que es continuen cantant a les parròquies catalanes. L'Escolania es troba immersa de ple en una època de canvis per adaptar-se als nous temps, però el seu prestigi se sustenta encara en els fonaments que hi va posar el pare Ireneu.

«Amb la seva fe i amb la seva música, el pare Ireneu ens ha ajudat a fer més agradable la precarietat d'aquesta vida.» Són paraules de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, durant la missa exequial de qui va ser l'ànima de l'Escolania des del 1953 fins al 1997. Ireneu Segarra (Jesús era el seu nom de bateig) va morir el 19 de novembre passat als 88 anys, després de tota una vida dedicada al santuari de Montserrat i a la música. «Els 44 anys que va dirigir l'Escolania ja diuen molt de la gran constància en el treball del pare Ireneu», sosté un altre monjo, Bernabé Dalmau, sotsprior del monestir. El treball amb els nois és dur i sempre nou, ja que al cap de quatre anys d'ingressar al cor els canvia la veu, per la qual cosa l'aplicació del pare Ireneu en el sentit artístic dels escolans era una feina «de filigrana», assevera Dalmau, que subratlla també la faceta de compositor i de pedagog del mestre.

I és que l'obra d'Ireneu Segarra no es troba tancada tan sols en els murs del monestir sinó que continua present en les celebracions litúrgiques de les parròquies en els nombrosos himnes i antífones de salms que va compondre, així com també en els seus treballs pedagògics. Va escriure el mètode La veu del noi cantor -traduït a quatre llengües, que ha proporcionat la marca del so de l'Escolania- i també va participar en la redacció d'un mètode de pedagogia musical (El meu llibre de música) que s'aplica en moltes escoles del país.

Salt internacional
Dels anys de dedicació a l'Escolania de Montserrat, en van sorgir més d'un centenar d'enregistraments, la possibilitat d'interpretar peces ambicioses com la Missa Salisburgensis i les Vespres de Monteverdi, i la consecució d'un prestigi internacional que es va plasmar sobretot a partir del 1969 en diverses gires que van portar el cor fins al festival de Salzburg i a països com Israel i el Japó. Manel Gasch, actual coordinador de l'Escolania, assenyala que una de les fites del pare Ireneu Segarra va ser aconseguir un «equilibri entre la tasca a Montserrat i les sol·licituds d'actuacions fora del monestir», cosa que va fer sense concessions a estils allunyats de la tradició montserratina.

L'Escolania -que precisament avui celebra Sant Nicolau i la festa del bisbetó- viu actualment una època de canvis per adaptar-se als nous temps i respondre al descens de la demanda de noves incorporacions que s'ha detectat en els darrers anys. Tot i així, Gasch defensa l'Escolania de Montserrat com l'únic cor de veus blanques de Catalunya amb un nivell de qualitat a l'alçada dels bons cors europeus. «És un patrimoni nacional i hem de fer l'esforç per mantenir-lo», afirma. Per fer-ho, a Montserrat tenen clar que caldrà seguir els ensenyaments del pare Ireneu que, com recorda Gasch, «no buscava fer virtuosos sinó músics integrals, que entenguessin la música des de dintre, que la sentissin».

Inseparable de la seva dedicació a la música va ser la seva condició de religiós benedictí. «Era molt humà, però també temperamental, un monjo exemplar i un abnegat home de pregària», assenyala Bernabé Dalmau, que no dubta a considerar Segarra un dels monjos més rellevants del segle XX al monestir de Montserrat.

Raül Maigi
El Punt