Cerca de notícies

Enquesta

La música callada de Frederic Mompou

26/11/2005 |

 

La SGAE bateja la seva sala d'actes amb el nom del compositor i presenta la web i un CD que recull l'obra integral per a veu i piano.

Probablement, Música callada, títol d'una obra per a piano de Frederic Mompou, sigui la millor manera de definir aquest compositor que va saber, sense fer soroll, endinsar-se en els cors de la gent a través d'unes notes precises, elegants, sòbries i plenes de sensibilitat. Els mateixos adjectius es poden fer servir per definir l'acte d'homenatge que ahir li va retre la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). En un acte públic i oficial, i en presència de la seva vídua, Carmen Bravo, i d'amics i companys de professió -entre ells la vídua de Xavier Montsalvatge i la filla de Joaquim Homs-, el president de la SGAE, Eduardo Bautista, i el de la zona Mediterrània, Ramon Muntaner, van batejar la sala d'actes de la seu de la SGAE a Barcelona amb el nom de Frederic Mompou.

Eduardo Bautista va fer de mestre de cerimònies d'un acte en què també es va presentar un doble CD que inclou l'obra integral per a veu i piano de Mompou. Un disc editat per la Fundación Autor interpretat per la mezzosoprano Elena Gragera, el pianista Antón Cardó -que ahir van oferir un tast de quatre peces dins l'acte- i el tenor Alain Damas. Bautista, després de recordar el compromís del compositor amb el seu temps, va presentar la que a partir d'ara serà la web oficial de Mompou, www.fredericmompou.net, amb la qual es vol donar rellevància i presència en tot el món de la seva obra. "Aquest és un acte d'amor -va dir Bautista-, perquè, més enllà de la seva música, Mompou va calar molt al fons de la gent pel seu altruisme, la seva generositat i la seva consciència de ciutadà del seu temps".

En acabat, el compositor i amic personal de Mompou Tomás Marco va fer una glossa del músic català en què va destacar la seva personal estètica -va saber unir les tendències contradictòries de l'impressionisme francès i la del Grup dels Sis, combinant-les amb el folklore català-, una riquíssima sensibilitat, la recerca poètica, la diversitat de gèneres musicals, i una personalitat humanista. "Era un cavaller".

Marta Porter
Avui